A PEU

El jutge instructor de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón revela en el seu llibre de memòries "Un mundo sin miedo", que publicà l’any 2005,  que coneixia la infiltració d’un agent del CESID a l’ independentisme radical català. Aquesta infiltració policial i la posterior ràtzia indiscriminada de detencions l’estiu del 1992 va acabar, tres anys després, en un macro judici a 25 dels més de 40 independentistes detinguts inicialment.

L’any 1996 tots ells van ser indultats. Una vintena van denunciar tortures per part de la Guàrdia Civil. El Tribunal Internacional de Drets Humans d’Estrasburg va fer pública la sentència del judici fet el 18 de novembre de 2003 contra l’estat espanyol, per l’anomenada ‘Operació Garzón’: el cas de les tortures infligides per la guàrdia civil a una colla d’independentistes catalans l’estiu del 1992, quan Baltasar Garzón era el jutge instructor de l’Audiència Nacional espanyola. El Tribunal va condemnat l’estat per no investigar les denúncies de tortures fetes pels independentistes, però establia que no podia acreditar els maltractaments i les tortures per ‘falta de proves’ perquè va passar fa massa temps. El Tribunal obligà l’estat a indemnitzar per danys morals amb 8.000 euros cadascun dels 15 denunciants (120.000 euros) i a pagar les costes del procés (12009 euros).

En aquests moments en que Garzón passa moments delicats i que segurament serà suspès de sou i feina i inhabilitat entre 12 i 20 anys vull recordar que no tot són èxits en la carrera d’aquest jutge mediàtic i que s’ha equivocat moltes vegades i de forma greu  tal com explico al principi. Això no vol dir que jo no hagi aplaudit moltes de les seves actuacions i que moltes vegades ha estat just i valent. Això cal reconèixer-ho i ho reconec sense recança.

Però així com ell en el seu llibre de memòries  és selectiu i passa de puntetes sobre alguns dels seus sonats fracassos (hi dedica al tema dels independentistes catalans només dues pàgines) i recorda només el que vol recordar, cal que nosaltres també siguem una mica selectius i tinguem una mica de memòria. Cal que recordem també aquestes "actuacions estranyes" de Garzón, i aquesta en particular que van ser "durament criticada" pel sector nacionalista català i altres forces polítiques, que la van titllar d’oportunista". Entre altres, la va criticar el mateix president de la Generalitat Jordi Pujol.

D’un metge n’hem d’esperar que curi; d’un mestre, que ensenyi i eduqui; d’un mecànic, que ens arregli el cotxe espatllat. D’un jutge se n’ha d’esperar que sigui just i que no miri només cap a un costat. El panorama és prou ampli i el paisatge té coses boniques i lletges a tots costats. Per tant, cal mirar a tot arreu i no només allà on convé.

Ara aquest jutge, -que té complex de "Jesucrist, jutge de vius i morts"-, tal com l’ha anomenat el filòsof Gustavo Bueno, tindrà temps  per reflexionant que no es pot anar per la vida pensant que sempre es guanya. Tenia massa enemics que l’estaven esperant a la cantonada…

Comentaris RSS