29 oct. 2009

El zoom del jutge Garzón.

Publicat en 23:36 sota General

Els jutges, com qualsevol persona normal, -com tu o jo- ens mirem la vida, els esdeveniments, les persones, la realitat en general, amb ulls interessats. Vull dir que a cada persona li interessen unes certes coses (no massa) i ens en deixen d’interessar moltíssimes més; la majoria, diria jo. Això és el que en podríem dir "òptica zoom". Quan utilitzem el zoom d’una càmera tenim dues opcions: l’apropar  la realitat o allunyar-la; el mirar-nos les coses de prop, o el mirar-nos-les de lluny. Si les mirem de prop, focalitzem la realitat en una part molt petita i a vegades minúscula. Tant minúscula, que en perdem la perspectiva i una formiga ens pot arribar a semblar un elefant. I si mirem la realitat de lluny, veiem moltes coses, però res en concret per poder filar prim.

Amb això vull dir que les intervencions d’un jutge s’han de valorar positivament només si la SEVA VISIÓ DE LES COSES ÉS EQUILIBRADA, si no és parcial, si no ha posat el zoom tant a prop que ha perdut la perspectiva de la justícia. I la justícia, primer que res, ha de ser justa. Els jutges han d’investigar i jutjar tota la porqueria que hi ha a tots nivells de la societat. Fins aquí d’acord. Però ho ha de fer amb justícia. O tots moros , o tots cristians. Garzón també ho ha de fer. Però em temo que aquesta estrella mediàtica que massa vegades ha volgut ser l’estrella de la pel·lícula, posa el zoom a la màxima disminució i la realitat que veu li sembla que és única. Jo li recomanaria que posés el zoom a mida normal i mirés més en general. Llavors veuria que la porqueria és una mica a tot arreu i que caldria investigar més en general. Potser s’emportaria una sorpresa. Millor dit: no s’emportaria cap sorpresa, perquè ja ho sap. però això és una cosa que no li interessa massa. Li interessa investigar coses que el facin sortir als diaris, coses que el facin popular.

I posats a investigar, també podríem investigar tots plegats les seves actuacions, sobretot al País Basc i a Catalunya, algunes ben ridícules per cert, i que no treien cap a res, com el temps ha demostrat. També és cert que n’ha encertat algunes. Però també les encerten els altres jutges treballant des de l’anonimat i la modèstia.

Podríem investigar, per exemple, per què el jutge Garzón va cobrar del banc Santander, o sigui d’ Emílio Botín, 2 milions d’euros per 10 conferències al centre Rey Juan Carlos de la Universitat de Nova York. Les 10 conferències li van permetre fer un any sabàtic  a Nord Amèrica (el 2005-2006) i va poder oblidar-se d’ un sumari contra Botín que no s’investigarà, s’arxivarà.

 

Etiquetes de Technorati:

 

 

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*