A PEU

Quan a uns pares que acaben de tenir un fill el metge els diu que "el nen o la nena té problemes", el primer que es dóna és un el sentiment de "xoc" i de dolor, així com els dubtes sobre el diagnòstic que posteriorment els faran.

Tot i tenir aquests sentiments tan turbulents els pares han d’afrontar, de seguida, tot el que els està passant. Necessiten posar-se de seguida en estat  d’alerta. He escoltat algun testimoni en aquest sentit i és colpidor. Hom s’adona del dolor d’aquell moment. El recordaran tota la vida.

Una mare que va tenir un fill autista explicava "que aviat es van posar en estat d’alerta a causa del comportament tan complex del seu fill. Alguns nens són hiperactius, no es queixen quan els fa mal alguna cosa o estan malalts i tenen problemes de son. Molts nens tenen dificultats amb el menjar.
I, mentrestant, les persones que envolten a la família continuen donant els seus "bons" i "savis" consells. La gent els diu que tots els nens tenen problemes per dormir i per menjar. Encara que els pares del nen amb autisme saben quins són els "veritables" problemes que té el seu fill. Especialment si el nen amb autisme no és el seu primer fill, poden comparar-lo amb el que és el desenvolupament d’un nen "normal". Fins i tot si el seu fill "normal" té alguna dificultat concreta, aquesta no es pot comparar amb les dificultats que  mostren els nens amb autisme.
Els terapeutes haurien d’explicar als pares que és possible trobar els mateixos problemes en els nens "normals", però que la diferència és que aquests problemes ni es donen amb la mateixa intensitat ni solen aparèixer tots alhora com succeeix en els nens amb autisme".

Aquest comentari ha sorgit avui a causa d’una conversa amb una mare amb un fill autista.

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS