19 set. 2009
Democràcia=llibertat.
De les poques coses que he après a la vida és que la democràcia no pot existir sense llibertat. Així de senzill i així de clar. Aquest principi tan clar -a priori- sembla que no tothom l’entén de la mateixa manera. Per exemple: No és demòcrata un estat que no reconegui la llibertat d’opinió i d’expressió.
Chávez a Veneçuela ha fet tancar més de 60 emissores en un mes. Tancar emissores i tancar diaris no és gens democràtic, entenc jo.
Espanya no ha anat tant lluny, però des de fa una temporada anem per mal camí: al País Basc no van deixar presentar algun partit amb l’excusa sibil·lina de que no condemnava la violència. La sacrosanta constitució que tenim s’estira i s’arronsa d’acord amb les necessitats de cada moment de l’Estat. Si convé fer lectures obertes es fan sense cap pudor. I si convé fer-les restrictives també es fan. Les lleis ja no són per a complir-les segons el sentit comú sinó que són per interpretar-les.
Eduardo Galeano, -a qui jo admiro molt i respecto encara més- fa uns dies que parlava de Chávez en un to que no em va agradar gens ni mica. Deia que no era cap dictador perquè el poble l’ha votat vàries vegades. No em faci riure senyor Galeano: tots sabem els "apaños" que ha fet per tal de quedar-se al poder i com va tapant boques per tal de que no se sàpiguen les coses. Tots els països de la regió estan preocupats i amb motiu: Colòmbia, Brasil, Uruguai, Paraguai i Argentina estan ben preocupats perquè Veneçuela vol entrar al Mercosur. Països que ja havien votat l’ adhesió ara s’ho repensen, en veure els camins cap on corre el dictador veneçolà.
No fa gaires dies que Chávez es va passejar per Madrid i va entrar en una llibreria fent-se el populista. Es veu que s’hi va concentrar força gent a l’entrada i va haver d’escoltar-se coses que no li van agradar gens. Va marxar emprenyat. Al seu país ja no se li poden dir aquestes coses… Doncs potser que s’hi vagi acostumant perquè cada dia hi haurà més gent en contra si segueix per aquest camí de tancar diaris, emissores i tapar boques.
Un país mai pot ser demòcrata si no deixa llibertat per expressar-se. Ho sabia això senyor Zapatero? Encara que sigui a través d’una consulta popular…
3 respostes
Amigo Jaume:
Es complicado enjuiciar las acciones de los países pobres desde nuestra sociedad del bienestar. Es difícil valorar la libertad de la democracia cuando los dueños de las libertades y de la información están en mano de los que lo tienen todo y no quieren desprenderse de nada. Es curioso que siempre que se habla de autoridades que toman decisiones que favorecen al desfavorecido, se les llama populista. Es tremendo que sigamos llamando democráticos y baladíes de las libertades a regímenes que como EEUU han destronado incipientes formas de querer gobernarse más justas y de mayor igualdad. Es repugnante oir sacar de los informes reservados cómo fueron a por Allende en contubernio con la democracia cristiana (oíganme: ni Democracia ni Cristiana). Se ha echado de Honduras a un Presidente por querer hacer un referendum, se tildó a Chavés de manipulador por querer estar más tiempo en el poder ¿y qué ha pasado ahora con Colombia? nadie ha llamado al orden a su presidente por querer hacer algo semejante. Suena en todo esto que las democracias no son sino la garantía de las libertades de una fracción de la población que vivimos bien, pero no lo es para los que lo pasan mal.
No sé cómo será Chaves, pero la información que nos llega de él es desde unos medios que se ven amenazados sus intereses. Hay otras noticias, de gente que ha vivido y vive con los desfavorecidos de Venezuela que no ven con malos ojos a ese personaje. Son los desvalidos quienes les apoyan. Y yo, en caso de duda, me apunto al que lo pasa mal y les doy mayor credibilidad.
Perdón: utilicé baladíes, cuando lo que quiese poner era VALEDORES
Enrique: En una colla de coses de les que dius et dono tota la raó i és cert el que dius. Però Chávez és un personatge amb més ombres que llums, des del meu punt de vista. T’he de dir que a mi em queia força bé aquest personatge fins que he tingut ocasió de parlar amb veneçolans (i no pas rics…). Ells, que el viuen i el sofreixen dia a dia m’han explicat massa coses negatives d’ell per tal que el pugui defensar.
De totes maneres he de reconèixer que ningú és tan dolent que no tingui algunes coses bones. Chávez també, és clar, però em nego a acceptar la seva democràcia.
Una abraçada