22 jul. 2009
El cel, aquesta vegada, no ha esperat.
El cel no ha volgut esperar per aquests bombers que han mort enmig de les flames, fent una feina que, segurament que els agradava, però que sabien que era de molt risc.
Un d’ells, el Ramon Espinet, vivia aquí a Mollerussa. Tothom qui el coneixia se l’estimava i deia que ser bomber era la seva vocació, a més de la seva professió.
Hi han professions que no es poden fer sense vocació, per més diners que es guanyin. I ser bomber és una d’aquestes. Volen ser bombers perquè els atreu l’ajuda i l’acció, i això no està mai renyit amb el poder viure bé del producte de la seva feina que -no ens en oblidem-, té un component de risc real (accidents, malalties professionals, estrès etc. ) que a vegades, per desgràcia, comporta funestes conseqüències i això també s’ha de pagar i reconèixer en la seva justa mesura.
També ens caldria reflexionar en moments com aquests si fel prou per tenir els boscos prou nets; si tenim els camins i els tallafocs convenients; si es respecta prou el parer dels bombers voluntaris de la zona on hi ha un incendi, ja que són ells els que més coneixen la zona i tenen prou criteri…
No són moments d’acusar ningú. Més aviat són moments de tristesa i reflexió. I són moments de reconeixements per aquestes persones tan valuoses i que tant donen a la societat.
Una resposta fins a ara
€i! UN FOC ÉS MOLT I TANTS FOCS UNA CATÀSTROFE I SI A MÉS SE’N ENS PORTA VIDES UNA DESGRACIA
“Flames la UE vol controlar el foc artificial. a ESPANYA/CATALUNYA el foc natural és incontrolable”.
SENTO PER ELS 2 BOMBERS QUE LLUITEN PER VIURE I ELS 4 QUE JA NO I SON ENTRE NOSALTRES.