19 jul. 2009
Ens han dit més mentides que una llebre no fa salts.
Un company que m’ha llegit fa un parell de dies em deia que jo exagerava quan deia que "a partir d’ara ens robaran la meitat". I l’argument que em donava era sensacional: Em deia que no podia fer aquesta afirmació si jo mateix no entenia els números que el tripartit ha donat.
Jo li vaig contestar: Tu entens els números que ens han donat? I va haver de reconèixer que tampoc els entenia. I és que amb el tema del finançament tothom ha tirat l’aigua al seu molí i, el que considero pitjor: ens han cansat durant anys i ens han amagat números i arguments. Encara ara no es posen d’acord ells mateixos. Cada un hi diu la seva i, al final de tot, no en traurem l’aigua clara. Per tant, en lloc de matemàtiques (que són objectives), tot plegat serà bo o dolent segons la fe que posem en cadascú (on tot és purament subjectiu).
I una altra cosa que també fa fàstic en aquest tema: si llegiu alguns diaris de les Espanyes i escolteu certes veus, els catalans continuem essent més lladres encara que abans. Si abans érem uns fenicis de merda, ara ho som de merda i mitja. I tenint raó, ens haurem d’empassar les raons que ens donen sense raonaments. Perquè de raonaments no en veig cap ni un per part del PP, de la caverna mediàtica i de tota aquesta patuleia, que ens canta contínuament la cançó de les mentides? La recordeu?
«Nostramo se’n va al mercat a comprar una mula cega, oidà!
Li talla els quatre peus i ella se’n posa a córrer, oidà!
Ella salta pels terrats, pels terrats i les vinyes, oidà!
La mula cau al pou i un cego s’hi mirava, oidà!
Un mut cridava gent, un sord se l’escoltava, oidà!
Ja en veu un cirerer tot carregat de figues, oidà!
Una ametlla li cau als peus, li fa sang a l’orella, oidà!
La sang li va rajar de set rieres plenes, oidà!
La varen mesurar, una avellana plena, oidà!
Pel mar corren conills, pels boscos les anguiles, oidà!
La formiga fa córrer un molí, un molí una casa, oidà!
Una casa una ciutat, la cançó ja s’ha acabat.
Aquesta és la cançó, cançó de les mentides, oidà!
Qui la vulgui saber, que se’n vagi a Filipines, oidà!»
2 respostes
€i! Fantàstic poema i davant de tals tropells haurem d’anar pensant amb la “Independència dius? No ens la donaran.- Qui ha dit res de demanar-la? la Independència es pren”.
hi dedicaré temps un altre estona….
tons,
jordina