A PEU

L’ "encierro " d’avui als San Fermines de Pamplona s’ha endut una vida d’un jove de 27 anys.

Ho sento pel jove i per la família i amics. Però he de dir una cosa que em sembla fonamental: els "encierros" són una temeritat. I més actualment, que hi va gent de tota mena, sense haver vist un toro -ni pintat- en la seva vida. Si ja són perillosos en si mateixos, actualment són una temeritat. És exposar-se al perill de forma gratuïta i anar a buscar la mort o les ferides greus gratuïtament.

Ja he dit alguna altra vegada que les corrides de toros són, des del meu punt de vista un acte cruel, bàrbar i propi d’un poble que no ha evolucionat. Per més art que hi vulguin veure, per bé que ens ho pintin els taurins, per més que ho adornin amb boniques paraules…per a mi és simplement una forma fina de tortura a un animal indefens. Per més arguments que em donin, no els podré entendre mai.

Els "encierros" no són tan cruels pels animals però són un perill evident per a les persones. No sé si en aquests terrenys tan controvertits s¡ha de prohibir o no. En principi sóc més partidari de l’educació que de la prohibició. Però que cal educar, cal ensenyar, cal fer veure, cal fer prendre consciència que posar-se davant d’un toro no és un joc. I encara és menys joc quan s’està cansat, quan no s’ha dormit, quan s’ha begut, quan no se’n sap i es fa de forma totalment inconscient.