01 maig 2009
Les vaques sagrades de l’Índia
No us heu preguntat mai per què a l’Índia, un país on hi ha molta fam, la gent, enlloc de menjar-se les vaques com aquí, n’ha fet un animal sagrat i de culte?
Resum d’una tesi doctoral d’una persona que s’anomena YALIEL i que vaig trobar molt interessant. http://xat.cat/?L=blogs.blog&article=3435
"La vaca no sempre ha estat un animal protegit a l’Índia. Els primers textos de l’ hinduisme ni protegien ni menyspreaven la vaca, que era de consum habitual.
Això va canviar amb l’augment de la població, fet que va portar a substituir el sistema de pasturatge (ramaderia) pel de l’agricultura. L’explicació d’aquest canvi és que si els animals es mengen els cereals i després els humans ens mengem els animals, es perden en el procés moltes calories i proteïnes (que són les que els animals fan servir per viure); en canvi si els humans ens alimentem directament de cereals s’aprofita molt més el valor calòric d’aquest aliment.
Tot i així, la cria de bestiar no es pot suprimir totalment, perquè els pagesos en necessiten com a eina de treball (per arrossegar les arades, per exemple).
El budisme fou la primera religió contrària al sacrifici d’animals.
L’aparició del budisme, doncs, està molt relacionada amb el sofriment dels pagesos i la necessitat d’utilitzar les terres per conrear, en lloc de per alimentar el bestiar. Buda va prohibir el sacrifici d’animals, va condemnar la supressió de qualsevol tipus de vida, va substituir els rituals (que sovint anaven acompanyats de sacrificis d’animals) per la meditació, i va fer de la pobresa i les bones obres els mitjans de salvació.
Les vaques no competeixen amb els humans pels aliments, ja que mai no pasturen les terres de conreu (s’alimenten de deixalles); fan servir els fems de les vaques com a adob i fertilitzant pels conreus, com a combustible per les cuines, i també com a material de construcció (barrejat amb aigua).
Molts pagesos no poden comprar un tractor; a més de la benzina, haurien d’afrontar el cost de les reparacions i de les peces de recanvi. D’altra banda, la manca de fems els obligaria a comprar adobs químics. Els tractors són més eficients que els animals de tir en explotacions de grans dimensions, però a l’Índia hi predominen les petites propietats.
Per tenir animals de tir (bous) cal una vaca, per tant, el pagès que té una vaca posseeix una “factoria” per produir bous.
Algunes possibles conseqüències de la supressió del tabú de la vaca a l’Índia podrien ser les següents:
– Els preus es dispararien fins a assolir els nivells internacionals.
– S’haurien de dedicar molts cereals a engreixar el bestiar, per tant, molts camps de conreu haurien d’esdevenir pastures.
– S’enriquirien només una minoria de comerciants i pagesos, però la majoria de la població pagesa s’arruïnaria.
La majoria de les vaques més estèrils i menys productives són propietat dels pagesos més pobres; però, atès el caràcter sagrat de la vaca, si se’n van a pasturar al camp d’un ric terratinent no la poden foragitar. Així mateix,si la vaca es posa malalta, l’estat se’n fa càrrec gratuïtament.
A més, les vaques també incrementen la renda de les famílies pobres donant-los la seva llet.Així doncs, en definitiva, tenir una vaca és una garantia per a les famílies pobres.
La vaca dóna llet, és la mare del bou (l’animal de tracció més eficaç i barat per al tipus de sòl i clima de l’Índia), i consumeix deixalles. Per tant, deixant-la viva genera molta més vida que matant-la."