27 març 2009
El preu del menjar
En les últimes setmanes, els preus internacionals del menjar han tornat a baixar a nivells "normals" després d’estar pels núvols una bona colla de mesos. Però la FAO, amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació insisteix que la fam al món continua creixent. Aquesta potser és una crisi que no fa tants titulars com la financera o la del petroli, però és la més cruel, perquè la vida de moltes persones està en risc.
Aquesta reflexió me la faig a partir d’una notícia que vaig escoltar fa uns dies: un restaurant de Barcelona ha decidit treure el preu del menú. Tothom qui vulgui podrà anar a menjar i, a l’hora de pagar, se’ls portarà un sobre on cadascú podrà posar-hi el que vulgui. El propietari deia que fins ara no estava pas descontent dels resultats.
Perquè caldria preguntar-nos: és necessari seguir pagant tant pels dinars o sopars que es fan a molts restaurants? Els preus no són realment abusius, si mirem els preus de les matèries primeres? Cal que el primer món gastem tant em menjar mentre els altres móns es moren de gana? Parlem de crisi: però sabrem adaptar la nostra vida a la crisi?
Hom no sap el que és passar gana fins que un dia en passa. Hom no sap el que és anar a peu fins que un dia es queda sense cotxe. Hom no sap que és la crisi fins que es queda sense feina i la seva vida canvia totalment.
Seguim vivint per damunt de les nostres possibilitats en quasi tots els terrenys i encara no ens en hem adonat. L’home, a diferència dels animals, menja fins afartar-se. Menja sense gana. Llença el menjar, el crema, el destrueix per raons de mercat. Això jo no ho he acabat d’entendre mai, encara que m’ho han explicat. Com no entenc que d’una ampolla de vi se’n pugui pagar 1000 euros. Em moriré sense entendre-ho.
Tan animals que seguim essent en tantes coses i aquesta característica d’ells, tan bona i que hauríem d’haver conservat, resulta que l’hem abandonada. Potser haurem d’aprendre de nou dels animals!
