24 març 2009
L’ansietat no mata, però fa patir molt.
Mòmia de la cultura Chachapoyas exhibida àl “Museo de la Nación” de Perú.“El crit” del pintor Edvard Muunch (1893) Galeria Nacional- Oslo——————————————————————————————-Aquestes dues fotos, que aparentment no tenen res a veure entre elles, tenen una cosa en comú: reflecteixen angoixa, ansietat, por, desesperació…Alguns diuen que Munch es va inspirar en una mòmia per pintar el seu quadre “El crit” En realitat, la ciència s’ha entestat a treure bona part del seu mèrit a l’artista noruec, autor del cèlebre cuadre. La versió oficial del pintor sobre la seva obra mestra és que va ser fruit d’un atac d’ansietat. “Estava donant un passeig amb dos amics, el sol ja es ponia i, de sobte, el cel es va tornar vermell com la sang […], em vaig quedar quiet, tremolant per l’ansietat, i vaig sentir un crit infinit travessant la natura”, va escriure Munch a el seu diari el gener de 1892.Jo he pogut veure i viure atacs d’ansietat i, la veritat és que fan sofrir. Sofreix molt qui pateix l’atac i qui vol ajudar-lo i no sap con fer-ho.Però, què és l’ansietat? Ens ho descriu molt bé el Dr. Ricardo Ros.L’ansietat és una resposta que tenim els éssers humans (i també els animals) quan el nostre cervell comprova que existeix un perill que posa en risc la nostra vida.Però, què passa si el nostre cervell interpreta com perillós una cosa que és inofensiu? Immediatament envia símptomes d’ansietat, com si el perill fos real. Si existeix un perill real, l’ansietat fa que fugim o evitem aquesta situació, és a dir, ens ajuda a posar fora de perill.Podríem dir que hi ha dos tipus d’ansietat: l’ansietat positiva, que és conseqüència de perills reals, i l’ansietat negativa, que respon a pors que només estan en la nostra imaginació. La primera és bona perquè ens mobilitza i ens porta a buscar una solució, mentre que la segona és negativa perquè ens bloqueja i ens impedeix treure-li gratificació a la vida.Dr. Ricardo Ros, Llicenciat en PsicologiaEtiquetes de Technorati: Ansietat,Salut,Malalties mentals,Psicologia
Una resposta fins a ara
Está muy bien explicado. Felicidades por la entrada Jaume.
La ansiedad es la gran desconocida e incomprendida. A la gente que no la ha padecido, o conozca a alguien que la sufra, aveces es dificil explicar que pasa por la cabeza cuando se tiene ansiedad.
También quiero añadir que se puede vivir con ansiedad y hacer una vida normal. Eso si, requiere mucho esfuerzo y dedicación. Un ejemplo muy claro, se puede observar en las personas con ansiedad, que hacen cada día natación. El agua, como elemento, ayuda muchisimo a reducir la ansiedad, además de ser beneficiosa para todo el organismo.
Pasear, relajación, meditación… también hay que tenerlas en cuenta, y se debería dedicar un rato cada día.
Pero lo más importante es la persona con la que se comparte la vida… lo bueno y claro… también lo malo.
Nuevamente Felicidades por esta entrada. Una abraçada.
Carlitos. http://jaquemate69.spaces.live.com/