11 març 2009
El déu (10) Maradona
He de reconèixer que m’agrada el futbol i que m’agradava molt veure jugar Maradona. Però mai m’havia agradat el seu caràcter i la seva manera de fer. Avui vull parlar de futbol i d’algunes actituds que es donen massa sovint entre les gran estrelles del futbol.
“Maradona representa todo lo bueno y lo malo de Argentina”, diuen allà. I és cert. Ha arribat al més alt de tot en el món del futbol i també va tocar el fons més amarg i dolorós de tots. Com més amunt el mono puja a l’arbre, més se li veu el cul. I a Maradona ja se li comença a veure el cul…
Després d’una vida sense rumb, l’han fet seleccionador d’ Argentina. Per acabar-ho d’arreglar! Ja es veu que això no pot acabar bé! Un personatge com ell acabarà a les trompades amb tothom perquè no accepta que ningú faci ombra al seu costat. Ja ha començat amb Riquelme i segur que seguirà amb altres. Apostaria que acabarà malament amb Messi…
Va créixer pensant que allò que el feia únic en una cosa (jugar a futbol com ningú), el feia únic en tot. Va perdre la brúixola en un moment determinat i de de llavors està totalment perdut, va dir algú.
Riquelme ha renunciat a jugar amb la selecció. És el millor que pot fer Riquelme, per dignitat i per no haver d’aguantar un “xulo” com Maradona. Riquelme és un tipus una mica especial, tothom ho sap. Però és una persona humil, callada i a qui no li agrada aguantar certes coses.
Crec que ha fet bé i jo li ofereixo el meu aplaudiment.
No hi ha resposta
