A PEU

Sortosament, cada cop ho són menys d’ invisibles. Sobretot en la societat occidental. En altres societats són tan invisibles com ho han estat al llarg de la història.A mi m’agrada més que se celebri el Dia internacional de la DONA, en general, que no pas de la DONA TREBALLADORA. El que s’ha de valorar és la persona. sigui home o dona. De treballador ja s’hauria de suposar que ho som tots. Cadascú fa la seva feina i tots hauríem de valorar la feina dels demés, siguin homes o dones.El mal és que al llarg de la història hi han hagut molts INVISIBLES, com diu Eduardo Galeano en el seu llibre ESPEJOS: indis, negres, esclaus, dones, infants, etc. Gent invisible, (generalment els més febles) perquè han sofert, anònimament, mil i una calamitats sense veu ni sense drets a piular. I el mal és que encara queden molts invisibles arreu del món.En alguns llocs de Mèxic manava la tradició que els melics de les nounades fossin enterrats sota la cendra de la cuina, perquè des de petites aprenguessin quin és el lloc de la dona, i que d’allà no se surt.Quan va esclatar la revolució mexicana, moltes van sortir, però portant la cuina a coll. Per les bones o per les dolentes, per segrest o per ganes, van seguir els homes de batalla en batalla. Portaven el nadó enganxat a la mamella i a l’esquena les olles i les cassoles. I les municions: elles s’ ocupaven que no faltessin “tortitas” a les boques ni bales als fusells. I quan l’home queia, elles agafaven l’arma.En els trens, els homes i els cavalls ocupaven els vagons. Elles viatjaven al sostre, pregant a Déu que no plogués.Sense elles, la revolució mexicana no hagués existit. A cap se li va pagar pensió.Com no es paga pensió, ni es poden jubilar, tantes i tantes dones que es cuiden de la casa i dels fills i treballen tan o més que molts homes.Etiquetes de Technorati: Dia de la Dona

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS