04 març 2009
El mate
Diumenge passat vaig parlar en el meu post de l’ Uruguai. Us deia que és un país que m’estimo molt, degut als 8 anys que vaig viure allà, als molts amics que hi vaig fer i que encara hi tinc i perquè, si no ho sabíeu, la meva dona és uruguaiana. Tot plegat fa que l’ Uruguai, que és un país que té la forma de cor, el tingui dins del meu, juntament amb la meva Catalunya.
Algun amic d’allà m’ha recriminat alguna vegada de que parlo poc d’ Uruguai. Li vaig dir que ja ho faria. Avui compleixo la promesa començant a parlar del mate, la beguda per excel·lència del país i de tot el Con Sud d’ Amèrica Llatina.
L’herba mate, encara que semblant en molts aspectes, no és un té com qualsevol altre. La seva forma i "tècnica" de preparació, el seu simbolisme i ritual, ho fa essencialment diferent. Fins i tot es diu "cebar", en lloc de servir, donant la idea de mantenir, alimentar i sustentar.
No és la mateixa cosa convidar amb un té o un cafè, que se serveixen en tasses individuals. El mate és més íntim. És un element de vinculació, d’aproximació entre les persones, pel fet de passar de mà en mà i perquè tots prenen de la mateixa “bombilla”(un tub per on es xucla).
El mate, en general, es pren compartit. Aquest és el seu principal motiu, encara que també serveix per acompanyar en un moment de soledat o de reflexió. En reunions o trobada d’amics no falta mai la "roda" simbolitzant, quan s’està a la ciutat, el tradicional fogó.
L’herba mate és quelcom inclòs a l’ Uruguai dins la "cistella bàsica familiar" com a article de primera necessitat. Encara que no es produeix en el país, i s’importa preferentment del Brasil, el seu consum és percentualment el major de la regió.
El més generalitzat a Uruguai és prendre la infusió anomenada “mate amargo” o Cimarrón, al natural, que se li pot afegir “yuyos” a gust (herbes medicinals). Si se li afegeix sucre a l’herba o a l’aigua, se l’anomena “mate dulce”. També es pren el mate cuit (es prepara com el cafè, es pren en tassa o gerro i se li pot afegir llet) i el mate de llet, suplantant l’aigua per llet, (prenent-se a la carbassa tradicional, amb “bombilla”, afegint sucre com al mate dolç).
Seguirem un altre dia parlant de l’ Uruguai.
Una resposta fins a ara
Gràcies Jaume per la teva visita i el comentari en el meu blog. Sóc un uruguaià més perdut pel món, concretament per Sant Quirze de Besora. Són les 5:45 del matí, ja tinc a punt el mate i la Clarín.