01 març 2009
L’Uruguai i el “Pepe” Mujica
Xatejant ahir amb una amiga uruguaiana em deia que el país ja només està mirant a les eleccions de l’Octubre. Parlàvem de qui guanyaria quines possibilitats tenia cada partit. Jo m’estimo molt l’ Uruguai i sempre miro d’estar al dia del que passa, a través de les converses amb amics d¡allà (ara tan fàcils amb això d’internet) o llegints diaris i revistes.Inevitablement, va sortir el nom de Pepe Mujica en la conversa. Molts de vosaltres no sabeu qui és aquest personatge. Els meus amics uruguaians sí que ho saben. És un home que desperta passions: a favor o en contra. És d’aquells que no deixa indiferent.Voldrial parlar una mica d’ell, sobretot pels qui no el coneixeu. I si voleu llegir-ne més, aneu a: http://es.wikipedia.org/wiki/José_Mujica
JJosé Alberto Mujica Cordano (Montevideo, 20 de maig de 1934) és un polític uruguaià,ex-ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca. També conegut com “el Pepe”. Ex diputat i actual senador per el Front Ampli casat des de 2005 amb la senadora i dirigent històrica del Moviment de Participació Popular, Lucía Topolansky, després d’una prolongada convivència.És un dels pre-candidats del Front Ampli (actual govern del país) per a les eleccions internes de l’any 2009, de les quals emanarà el candidat oficial d’aquest partit per les eleccions presidencials de 2009. Aquest fet ha despertat amors i odis en la gent. Us he de dir que a mi em cau simpàtic. Sense conèixer-lo en profunditat i sense saber si seria prou adequat , us he de confessar que m’agradaria que arribés a ser president de l’ Uruguai un home com ell.Pertany a una generació que va protagonitzar les dècades més calentes de la recent història llatinoamericana. Alguns com el, van decidir iniciar la transformació social des de la lluita armada. Va estar en un enfrontament armat amb l’exèrcit.Diu que encara recorda l’ olor de pólvora …Després va ser detingut i va romandre en captivitat per més d’una dècada, fins el retorn de la democràcia. Durant molts anys va ser enterrat en un calabós i ell mateix diu que s’entretenia amb les formigues.”Sí, és cert, comencem a caure quan Uruguai va entrar en la dictadura i després d’estar en diversos penals, a un grup ens van posar en uns calabossos que estaven enterrats. I també és veritat allò de les formigues: havia de fer alguna cosa per distreure’m i l’únic que tenia eren unes formigues. Després de concentrar-bé, vaig poder escoltar, i encara que vostè no ho cregui, les formigues criden.Va ser torturat. “La tortura era com el pa de cada dia en tots els centres de detenció. A més, en els anys en que vaig pres, també vam tenir altres penes. No sé si és tortura, però com es pot definir el estar durant tres anys sense banyar-se i menjant “mondongo” podrit … ( No m’agrada parlar d’això, perquè en la societat de merda en la que estem hi ha una espècie de cultiu del sacrifici d’aquella època. I, sap què, no hi va haver cap sacrifici: ens va faltar velocitat i ens van posar a la presó ens posàrem a a canviar el món. Però ara se li dóna una gran importància a tot això. Hi ha un joc vanitós de l’explotació dels sacrificis que tants soldats anònims devien haver tingut. Jo no oblido, però tampoc visc per cobrar. Hi ha coses que no te les retornarà ningú, és una cosa absolutament impossible. I els que sobrevivim hem de donar gràcies a la vida a cada nou alba, tenir una mirada positiva i pensar per endavant.”Em vaig menjar un munt d’anys de cana (presó) i dues hores després de sortir ja estava militant”, va assenyalar a la televisor uruguaiana Canal 10.Ara, després de gairebé dues dècades de brega en democràcia, finalment, aquest tupamaro de 69 anys aconsegueix el somni de qualsevol guerriller: arribar al poder. Però en aquest cas va passar pel vot, no per les armes.En fi, la història de Mujica és particular. De tupamaro, guerriller i pres polític, ara es menciona com a possible president. Després de passar-se anys fent de pagès i senador alhora, ara podria ser president. El “Pepe” Mujica, com li diuen, té en aquests moments una alta popularitat a l’Uruguai. Això no només es deu a la seva trajectòria de lluita, patiment i resistència, sinó que té un estil franc i directe que li ha generat simpaties en classes mitjanes i rurals, encara que altres han considerat “una falta de serietat” algunes de les seves actituds, com anar al Parlament sense vestit (trajo i corbata).”Sé que les condicions no són senzilles, els pobres no demanen molt, demanen alguna cosa, sobretot que no els fotin (jodan)”, va indicar.I com enfronta Mujica a aquells que moltes vegades l’ han criticat? “A la burgesia jo la vull munyir, no la vull aixafar. El tipus avivat agafa la vaca lletera, la mata, ven els quarts posteriors al carnisser i damunt es fa un bon rostit (asado). El tipus intel·ligent la pastura i la muny cada dia . Però la deixa menjar i la deixa viure”.Un tipus curiós i interessant aquest Pepe Mujica!Etiquetes de Technorati: Uruguai,Pepe Mujica,Frente Amplio,Política
