22 des. 2008
Què ens cagarà el tió?
Els catalans fa dies (jo diria que inclús fa anys) que alimentem bé el tió. Fa anys que el mimem, el cuidem, el respectem, li prometem que farem bondat (i en fem…). Li hem donat de tot: menjar de totes classes, els impostos que ens ha demanat, la col·laboració deguda com a bones persones que som, la part proporcional del pastís que ens toca, i fins i tot una mica més…
Ningú podrà dir que no hem fet bondat. Per tant, ara el que correspon és que sigui esplèndid en la cagada. La canalla és qui té el sentit de la justícia més desenvolupat. I li sap molt greu quan hom és injust en el càstig o en el premi.
Dit d’una altra manera: quan hom ha posat esforç en el treball o en els estudis i li han promès un premi, el més lògic i natural és que te’l donin a final de curs. No estaria bé que li diguessin: noi, ho has fet molt bé, et felicitem, però el premi de moment no te’l podem donar encara. Potser l’any vinent o d’aquí un parell d’anys.
Els catalans aquests dies farem cagar el tió. De fet, fa anys que el fem cagar i, fins ara, sempre ha estat poc esplèndid. Mes aviat, gens esplèndid. Però hem anat aguantant i empassant-nos les excuses (a vegades les mentides) del tió. Un any no tenia diners, un altre no sabia ben bé que cagar, un altre deia que hi havia molta crisi….
A veure que passarà aquest any. Alguns diuen que amb la gran crisi que hi ha tampoc cal que n’esperem res. Altres –els més optimistes- diuen que sí, que el tió ha cagat sempre i que continuarà cagant. Ja ho veurem.
Però una cosa ens hauríem de plantejar: si segueix sense cagar res, després de tot el bon tracte que li hem donat, no seria hora ja de fer alguna cosa, a més de picar-li ben fort a l’esquena? Potser ja seria hora de deixar-nos d’orgues i posar-nos d’acord tots els nens de la casa i cremar-lo al mig de plaça en un acte públic de protesta.
Etiquetes de Technorati: Finançament
