23 oct. 2008
Fanàtics fantàstics.
Tots els fanàtics diuen que no ho són i, generalment, titllen de fanàtics els altres.Quan parlo de fanatismes, parlo de tot tipus: religiosos, polítics, intel·lectuals, esportius, etc. Els fanàtics veuen la realitat esbiaixada. Ho veuen tot per un sol forat i sota un sol prisma. La realitat té moltes cares i ells només en veuen una. Es pensen que només tenen dret a existir ells. Que la veritat és una sola: la seva.Ho dic tot això perquè un amic meu ha tingut un des encontre molt desagradable amb un integrista que, tot dient-li que no ho era, quasi el fot calent!Em fan riure aquells que diuen que no són racistes però millor que els negres no vinguessin per aquests verals. O aquells que diuen que els disminuïts haurien d’estar a casa seva (això ho he sentit alguna vegada…) perquè l’economia de la nostra societat actual no pot aguantar gent que surti dels estàndards.Hi han fanàtics del futbol, de la política o d’una idea. És igual. Penso que una part important de l’educació hauria de ser aquesta: desterrar els fanatismes. I tots hi sortiríem guanyant
