A PEU

Diuen que, si no consumim, la roda s’atura. Que som com si anéssim en bicicleta: si ens aturem, caiem.Per això hem de comprar i comprar. I comprem coses que no necessitem. I omplim les cases de mica en mica de coses fins que arriba un dia que no ens caben a casa i ho llencem.I sortim a menjar a fora. I mengem menjar porqueria. I ens canviem el cotxe i ens comprem roba i comprem màquines per tallar embotits que no fem servir, o neveres cada cop més grans per encabir-hi productes nous, cada cop més llampants de colors. Per dins i per fora. Productes que no serveixen per a res i que no ens calen. Però la roda ha de rodar. I la roba: cada anys és diferent de color i de model. Si guardéssim la roba de 10 anys enrere ens la podríem tornar a posar i semblaria nova. Però no ens cap als armaris.I els viatges. Si no hem anat a Praga no som ningú. O a París. O a Istambul. O a la Quinta Forca…. I les vacances. S’ha de fer creuers, ara. Les vacances de sempre ja no serveixen. I hem de provar més i més coses noves….És que el món s’acaba. No ens n’adonem, però el món s’acaba. I abans de morir ho hem de tastar tot. El món s’acaba. L’acabem nosaltres i no ens n’adonem.

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS