12 oct. 2008
Catalunya, cap on vas?
Avui m’he trobat un amic quan sortia a passejar. Els dissabtes tinc més temps. Hem caminat una bona estona junts tot parlant de mil temes.
Però el tema estrella ha estat la crisi, com quasi en totes les converses intrascendents d’aquest intrascendent país nostre.
I dic això perquè la conversa ha derivat cap a com ens afectarà la crisi al nostre país. Perquè no tinc cap mena de dubte que ens afectarà més que a altres països. Sobretot perquè tenim uns governants que no saben enfrontar els problemes importants units. És clar que cada partit té el dret -i el deure- de seguir el seu propi camí. Però enfront a problemes com els que ens venen no hi ha dret que estiguin tan dividits. Madrid se’ns menjarà vius.
Li deia al meu amic que Catalunya dóna la impressió que no sap on va. I els catalans (és clar que parlo per mi mateix, però ho sento sovint a altres) no sabríem a qui votar per tal que ens representessin dignament. I això considero que és de les coses més tristes que poden passar en un país.
És clar que no passarem gana. Però les reivindicacions nacionals de molta gent es veuran estroncades i abandonades per més endavant. I els de més enllà de l’ Ebre es faran un tip de riure.
El meu amic -que està prejubilat- diu que ell ja no vota. Que ja se n’ha cansat de tanta farsa i tantes promeses incomplertes. Em sembla que aquesta bossa cada cop es farà més gran i els polítics continuaran impertèrrits. No sé fins quan…
No hi ha resposta
