08 oct. 2008
Els meus milers d’euros.
He anat al banc i he volgut treure els milers d’ euros que em guarden.Sabeu que no me’ls han volgut donar?
Tot han estat excuses: que si avui no els tenim; que si els necessitem per poder-los deixar a altra gent i així poder seguir fent més calers; que si torna demà que potser te’n podrem donar algun…
Els bancs. Ai els bancs! Resulta que quan tot va bé et prometen l’oro i el moro, però quan les coses comencen a pintar malament tot són bones paraules i promeses que mai no es compleixen.Què ho fa que els tinguem tant poca confiança en moments difícils?Perquè han de garantir coses que per si mateixes ja haurien d’estar garantides? Si els meus diners són meus, perquè no me’ls donen. A l’Argentina es va fer famós el “corralito”. Si ens descuidem, encara hi haurà “corralito” aquí… Veurem com pintaran les coses. Però , de moment, pinten fosques….
Sort que quasi no n’hi tinc de diners…. Allò del començament ha estat un somni que m’ha durat un parell de minuts.
No hi ha resposta
