A PEU

El Col.lectiu Zotikos està format per Óscar Martínez i Jordi Planella. Neix l’any 2008 amb la finalitat de produir i provocar mirades crítiques sobre la discapacitat. La major part dels seus treballs i temes de discussió, així com la docència que imparteixen, van dirigits a la formació d’educadors socials, psicopedagogs, treballadors familiars, treballadors socials, etc.

Exerciten la mirada crítica cap a les formes establertes d’anomenar  l’ALTRE (sense opció de rèplica). El seu fonament teòric s’inscriu en el marc general dels Disability Studies.

Parlar de la discapacitat és sempre difícil i és un repte continu perquè la discapacitat és un prisma amb moltes cares. I és un prima viu i evolutiu. Aquesta evolució s’ha fet tan ràpidament que la mateixa societat està tenint dificultats de digerir aquests constants canvis de visió, deguts a professionals i estudiosos que hi posen il·lusió, imaginació i temps.

Els autors del llibre que us presento avui, l’Òscar Martínez i el Jordi Planella" són persones que pretenen això que us deia. I és sempre d’agrair que hi hagi persones prou valentes per crear noves visions sobre aquest tema.

Un dels autors favorits seus, i que citen al seu llibre, és Tomás Castillo, (del qual ja us en vaig parlar un dia en aquest mateix blog) http://blogs.avui.cat/jaumepubill?s=tomas+castillo 

fa una reflexió interessant:  "Es un fenómeno común, todas las personas conoceremos la discapacidad, sobre todo en la ancianidad
Hace unos años, los discapacitados estaban condenados a permanecer en el ámbito privado. ¿Para ser cuidados o para ser olvidados? Hoy hay evidencias de que ninguna persona con discapacidad necesita vivir recluida. Al contrario, vivir en sociedad abierta lleva a un grado cada vez mayor de independencia y desarrollo personal. Y de enriquecimiento para la sociedad".

Això és el que els autors d’aquest llibre pretenen també.

ALTERANDO LA DISCAPACIDAD

AUTORS: Jordi Planella i Óscar Martínez Rivera (Col.lectiu Zotikos)
COL · lecció: Manuals
NÚM. COL · lecció: 154
TEMA: Psicologia i CC. de l’Educació
NÚM. Pàgines: 158
ISBN :978-84-9788-120-3
FORMAT: 14 x 21 cm., Rústica
PUBLICACIÓ: 03/2010
"ALTERANDO LA DISCAPACIDAD" fa una anàlisi de la discapacitat que pretén no deixar indiferent al lector. Sota una mirada crítica, el Col.lectiu Zotikos, exposa idees sobre la construcció històrica, social, antropològica i corporal de la discapacitat, així com aspectes rellevants al voltant de l’habitatge i l’ocupació lligat a la nova economia. El text fa referència tant al passat (construint els aspectes més rellevants fins arribar al segle XXI) com al present (amb pinzellades que fan referència a temes pendents, com tot el referent a l’àmbit laboral). Sens dubte, és una publicació tant per a professionals del sector com per a aquelles persones amb ganes de qüestionar sobre els límits, però també les capacitats i les diferències. El text, en alguns aspectes és contundent, emotiu i amb ràfegues de preguntes sense respostes per generar reflexió i promoure d’aquesta manera que la lectura continuï després de l’última pàgina.

La presentació del llibre la realitzaran el dimecres, 21 d’abril, a la Biblioteca de la Fundació Pere Tarrés (C. Santaló, 37 de Barcelona) (cal confirmar assistència a [email protected]).

La informació sobre la presentació la trobareu a: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/informacio_corporativa/comunicacio/agenda/agenda/agenda/presentaciollibreoscarmartinez

I la informació detallada sobre el llibre la poden trobar a http://www.editorialuoc.cat/index.php?main_page=product_info&cPath=1&products_id=596

http://www.colectivozotikos.org

“Déjame intentarlo. La discapacidad: hacia una visión creativa de las limitaciones humanas.”

Tomás Castillo Arenal. Editorial Ceac. Barcelona 2007

La vida és feta d’intents: alguns fallits i altres reeixits. En la vida cal intentar coses. Ens en sortirem o no. Però cal que ho fem.

Per només 12 euros podreu gaudir de la visió d’un psicòleg que fa anys que es dedica a estudiar el tema de la discapacitat i que en té una visió nova, moderna i profunda.

Es diu Tomàs Castillo Arenal. Quan era un jove estudiant de Psicologia no va acceptar idees preconcebudes. Va qüestionar aquesta idea social, que comprenia l’àmbit acadèmic, i que classifica a les persones en dos grans grups: capaços i no capaços; ells, els que no poden, i nosaltres, els "normals". I no ho va fer des de la crítica sinó des de l’acció, va posar en pràctica les seves idees.

Amb el temps, Tomás Castillo Arenal (Torrelavega, 1957) va fundar l’associació Amica, formada per familiars, professionals i persones amb discapacitat, i la idea fonamental és buscar les capacitats de tot ésser humà.

Com tota les bones idees, sembla que hagi estat aquí des de sempre, però el recorregut ha estat llarg. No va ser fins al 2001 quan l’assemblea mundial de l’OMS va assumir les idees de Tomás Castillo, expert d’aquesta organització, i va variar la Classificació Internacional de Funcionament, la Discapacitat i la Salut (CIF), que avui ens convida a veure que tota persona està carregada de capacitats encara que existeixin algunes circumstàncies que les limitin, però no per això la converteixen en "discapacitada", en un ésser diferent.

En el seu llibre "Deixa’m intentar-ho", en el qual exposa la seva visió sobre la limitació humana com quelcom que ens afecta personalment a tots, ens col·loca davant d’un mirall i ens demostra com el temps reduirà, i fins i tot invalida certes capacitats . La dedicatòria ho diu tot: "A Matías, per haver ensenyat el gran que pot ser una persona, amb independència de l’important que sigui la seva discapacitat". Conèixer a diversos milers de persones amb discapacitats de tot tipus m’ha ajudat a veure el molt de "normal" que hi ha a tots els éssers humans, la petitesa de les diferències comparat amb la enormitat del que compartim. Sobretot, he aconseguit descobrir a la persona que existeix sempre en primer pla, que amb la seva grandesa fa relatiu el que l’ afecta.

Tomás Castillo, en el seu llibre, va desgranant una mena de decàleg que ajuda a percebre aquesta qüestió des d’una altra perspectiva. Alguns exemples:

• La discapacitat, com la capacitat, forma part de la naturalesa humana.
• La discapacitat, com a component d’un estat de salut, pot ser temporal.
• La discapacitat està condicionada per l’acceptació social de la meva limitació.
• La discapacitat no significa una minoria d’edat permanent.
• Les persones no són classificables per la seva discapacitat.
• La discapacitat està en funció del medi en què la persona es mou.
• La discapacitat és un terme genèric a revisar.

En definitiva, tots som en certs moments de la vida, discapacitats i limitats. Quelcom essencial a l’esser humà és la limitació. Aquesta limitació no depèn només de nosaltres mateixos sinó de com els altres ens veuen, de com els altres ens tracten i de l’esforç que posem en superar-les.

Tags: Limitació