A PEU

EDITORIAL DE L’AVUI

APAGADA DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

Ja no és una amenaça. Des d’ahir l’apagada de TV3 al País Valencià és una realitat. Una lamentable realitat.TV3 i la resta de canals públics de Televisió de Catalunya (TV3, 3/24, Super 3- 3XL i Canal 33) van deixar d’emetre arreu del País Valencià ahir cap a les deu de la nit, coincidint amb el final del Telenotícies, després que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va decidir interrompre les emissions. Un canvi fet a mida de la legislació permetia que el govern del PP a la Generalitat Valenciana pogués forçar la clausura de les emissions des d’ahir amb l’amenaça d’una allau de multes inassumibles per a l’entitat cívica valenciana. Un atac que culmina la dura ofensiva judicial que durant anys ha impulsat el govern del PP contra les emissions de TV3.

L’apagada de TVC al País Valencià afecta una part de la ciutadania valenciana, que té dret a optar lliurement per veure la televisió pública catalana. I és un greuge nacional que persegueix esborrar tot allò que recordi els lligams del País Valencià amb Catalunya. És especialment indignant la politització del tema que ha promogut el PP amb una falta de lleialtat absoluta en no respectar els acords de reciprocitat entre els dos governs perquè Canal 9 es veiés a Catalunya i TV3 al País Valencià. Tampoc es pot oblidar la responsabilitat del govern espanyol pel rebuig a solucionar el problema per la via legislativa blindant les emissions de Televisió de Catalunya. Una iniciativa popular va impulsar les emissions de TV3 al País Valencià fa 25 anys. Era una demanda ciutadana. Però a la ciutadania no se li pot demanar heroïcitats. Ahir es va apagar TV3 tot just en un moment en què la proliferació de canals de televisió per la implantació de la TDT i les plataformes de televisió és més gran que mai. Els valencians i les valencianes podran veure desenes de canals de televisió, però no TV3. Un greu atac a la llibertat d’expressió i d’informació que afebleix el nostre sistema democràtic.

Tags: TV3

Per saber qui té raó en el litigi entre el Barça i TV3 per la retransmissió dels partits de futbol deu ser molt difícil i, jurídicament, tots tenen arguments.

Que tothom vol treure’n profit de la situació tant bona que passa el Barça també és evident. Les pressions no es podrien fer en un altre moment.

Per tant, potser caldrà esperar a que la justícia hi digui alguna cosa i poca cosa més hi podrem fer els espectadors…

Però tot plegat fa preguntar-me:

No estarem convertint el futbol en un negoci?

TV3 no està plorant per una cosa que ella mateixa ha deixat perdre?

Les audiències no s’estan convertint en el més important, deixant de banda la qualitat, l’ètica i les bones maneres?

En totes les negociacions, en les vagues, en els conflictes a nivell d’empreses s’està procurant el bé comú? S’està contemplant el bé dels clients o dels beneficiaris?

Els barcelonistes volem veure el nostre Barça en català i en la “nostra” (potser cada dia menys) televisió pública, que paguem entre tots i que ha d’estar al servei de tots. Per tant, senyors i senyores d’una i altra banda, espavilin i arribin a un acord.  Els partits del Barça aquest any valen la pena i tenim dret a veure’l i gaudir-los tots. Com més millor!

Tags: TV3