02 set. 2008
Un ric molt ruc va morir d’un cop de roc.
Qui és el ric?
Qui és el ruc?
Qui és el lladre?
Qui es va morint, poc a poc, d’inanició?
Endevineu-ho….
Però estic segur que ja sabeu de què i de qui parlo. Un donaré una pista:
Us sona això de finançament, d’Estatut retallat i després passat pel forro i pel ribot?
Aquests dies, que he començat a treballar després de les vacances, estava pensant què se’n fan del meus impostos que cada mes (religiosament) se’m queda l’ estat espanyol. Estava pensant que amb els meus impostos els extremenys compren un ordinador per a cada nen mentre que aqui en tenim un per a cada 5; els andalussos fan operacions d’estètica (pits i culs) mentre aquí ens hem d’esperar 5 mesos per una pròtesi de genoll; els castellans promouen la seva llengua arreu del món com si fos la única que es parla per aquests verals i pensant-se que és “just i necessari” que sigui així… (Què es creuen aquests catalans! Que aquest tipus de “dialecte” val la pena ensenyar-lo? Però si fa vergonya! Aquestes coses val més amagar-les darrera la porta.)
I, entretant , mentre em disposo a començar a treballar amb ànims i pensant que estic fent alguna cosa positiva (a més de guanyar-me les garrofes) resulta que em diuen que els meus impostos marxaran per no tornar mai més….
I lllavors no sé si tornar-m´hi a posar o val més que continuï fent vacances.
Vacances pagades per qui? Potser a partir d’ara les meves vacances me les pagaran els espanyols aquests que deia…