17 abr. 2020
CONFINATS AMB POESIA: ANTON SALA-CORNADÓ
ANTON SALA-CORNADÓ va nàixer a Tàrrega l’any 1929.
Ell mateix ens diu que «la seva inspiració es basa en la realitat i que l’escriptor de raça, que escrigui l’estil que vulgui, és sempre realista. Fa seva la dita de Saint-John Perse «La poesia és vida integral» i diu que és tan diversa i indefinible com la mateixa vida. El gran misteri de les coses ens envolta. I ens mou entre nosaltres un impuls i un desig d’esbrinar-lo honestament i comunicar-lo. Els camins són múltiples. La poesia un d’ells.»
DES DEL BALCÓ
Des del balcó de casa
veig tot el món com neix.
Un horitzó de xemeneies
s’enfila cel amunt.
I em sento sol,
ben sol,voltat de fum i de mirades buides.
Jo,servidor de la vida,;
jo,
servidor de la mort,
avanço un pas i callo,
avanço un pas i tanco els ulls.
Des del balcó de casa
veig tot el món morint-se.
Voldria alçar el meu crit
per sobre de les muntanyes,
sirena de vapor,
anunciant la festa,
sirena puntual,
i tot segueix callat.
Des del balcó de casa
veig tot el món.
(Barcelona, 1963)
—————————————
ET DEMANO PELS FEBLES, SENYOR…
-Et demano pels febles, Senyor!;
et demano per mi.
No em sento pas culpable de ser feble.
Quina culpa hi tinc jo ni hi te ningú!
Tot m’ho has donat tu:
la feblesa també.
Et demano pels febles
perquè sóc feble
i em cal la teva orella i el teu repòs.
(Barcelona, 1960)
