30 març 2020
CONFINATS AMB POESIA: JAUME AGELET I GARRIGA
JAUME AGELET I GARRIGA va nàixer a Lleida l’any 1888. Estudià batxillerat al Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià i a l’ Institut de Lleida. Es llicencià en Dret i l’any 1920 ingressà a la carrera Diplomàtica.
El mateix ens explica: «La lectura, en la meva adolescència, de les obres de Maragall que m’ensenyaren camins de poesia, fou un encantament. Més tard, vaig sentir altres veus també amb devoció, i entre elles fou la de Tagore, per a mi, una de les més entenedores… Anys enrere, en una ocasió, vaig dir que la poesia és un moment de llum en el misteri que ens envolta. Llum negra, llum blanca, llum de tots colors. Crec en la «paraula viva» de l’autor del «Cant espiritual», en la missió rectora de la inspiració. Cal abandonar-se a l’impuls indefinible que engendra el vers. I aturar-se quan l’impuls s’atura».
DIA DELS MORTS
Venen, erts i crescuts,
els morts d’olor de rosa.
Arriben blancs, amb els llavis eixuts
i la sina desclosa.
Obren les portes com planyívols vents
i fan l’estada freda.
L’alè glaçat dels morts
torna groga l’arbreda.
Sota d’uns bancs retorts
un estol d’infants morts
menja la fruita tendra.
Damunt la taula, avui,
el pa blanc s’esmicola com la cendra.
(Del llibre Hostal dels núvols)
PORTES
Anar obrint, tancant portes
dels dies, tot cercant
claredats, encalçant,
com un vent, ombres mortes,
fins que no es sentiran
batre mai més les portes.
(Del llibre L’escalf del graner)
SOM HERBA, POTSER
Som herba, potser,
dels dies pastura?
Som aigua insegura
d’un pobre reguer?
Ens crea la faula?
Som l’eco darrer
d’alguna paraula
que hom no sap d’on ve?
EL FRED DE LA MORT
La mort, oh traspassats, us purifica.
Oh àngels enterrats i de gest franc,
somrient una mica!
Oh llarg somriure blanc!
Oh el fred dens de la mort que ara us abriga,
després del foc del viure cada jorn!
Oh la pols que revola al vostre entorn!,
que és terra esmicolada de fatiga.
La passa dels vivents,
camí de l’hora obscura,
esberla el gran silenci, amb ecos lents,.
Aixequen els xiprers llur blavor dura.
Del cel ungida és cada llosa.
Oh morts,
abandonats de sol, oblidats de la rosa!
(Del llibre La gàbia de la faula)
Disseny web: bestwebsitehosting.ca
No hi ha resposta
