20 des. 2019
BON NADAL!
(text anònim modificat. Dibuix de https://www.agustindelatorre.com/)
DIUEN D’AQUEST NEN…
Que si va néixer ahir, que si ha nascut avui, que si va néixer aquí, que si va néixer allà.
Que si eren reis, que si eren mags.
Que si tenia germans, que si no en tenia.
Que quants pans i quants peixos.
Que si va morir als 33, que si va morir als 36.
Que on és, que quan torna.
Que si és Déu o no ho és…
El cas és que a mi em va agafar la mà quan més ho necessitava.
Em va ensenyar a somriure i agrair les petites coses.
Em va ensenyar a plorar i a compadir-me.
Em va ensenyar a despertar-me per saludar el sol i a dormir amb la consciència tranquil·la.
Em va ensenyar a caminar a poc a poc i totalment descalç.
Em va ensenyar a abraçar a tothom i a abraçar-me a mi mateix.
Em va ensenyar moltes coses: a estimar-me molt, a estimar el que tinc al costat i, si ho necessita, a donar-li la mà.
Em va ensenyar a escoltar quan m’està parlant en la quotidianitat, en la senzillesa; quan m’envia missatges de tota mena i que, per escoltar-lo, he de tenir el cor obert.
Em va ensenyar que un «gràcies» o un «perdó» ho poden canviar tot.
Em va ensenyar que la força més gran és l’amor i que el contrari a l’amor és la por.
Em va ensenyar com m’estima a través de mil detalls.
Em va ensenyar que els miracles sí que existeixen.
Em va ensenyar que si jo no perdono, sóc jo qui es queda presoner de la rancúnia i que per perdonar, primer he de perdonar-me.
Em va ensenyar que no sempre rebré bé per bé, però que he de fer el bé malgrat tot.
Em va ensenyar a confiar en mi i a aixecar la veu davant de la injustícia.
Em va ensenyar a buscar dins meu i no a fora.
Deixa que m’allunyi, sense enfadar-se. Que surti a conèixer la vida. A equivocar-me i aprendre. I sempre em segueix cuidant i esperant.
Fins i tot em va deixar aprendre d’altres mestres sense posar-se gelós. Perquè és de necis no escoltar tot allò que parli d’amor. I perquè avui, més que mai, entenc que tots parlen del mateix.
Em va ensenyar que només sóc aquí durant un temps i només per ocupar un espai molt petit a la història.
I em va demanar que sigui feliç i visqui en pau; que m’esforci cada dia a ser millor i a compartir la meva llum coneixent les meves ombres; que gaudeixi, que rigui, que valori. Diu que Ell sempre serà amb mi; que encara que dubti i tingui por, confiï, ja que en això consisteix la fe: confiar a Ell malgrat jo mateix…
Ell es diu Jesús. Va néixer pobre i segueix naixent pobre. Que des del seu pobre bressol ens beneeixi i ens ajudi a celebrar l’autèntic Nadal.
BON NADAL I BON ANY NOU A TOTS ELS QUE EM LLEGIU!
Mollerussa, Nadal de 2019.
