A PEU

Tots hem vist -i alguns han sofert- el caos que s’ha originat a l’aeroport del Prat aquests dies per la vaga d’uns treballadors de l’empresa Eulen, encarregada dels controls de seguretat. Tots hem vist també com la situació s’ha arreglat en un moment posant en els controls uns quants Guàrdia Civils.

No dic pas que la realitat no sigui generalment molt complexa i que sovint tendim a simplificar molt les coses. Aquí hi ha una colla de punts que entren en joc: el dret de vaga d’uns treballadors; el sistema de gestió dels aeroports que fa Aena, organisme depenent de l’estat; el paper dels sindicats; el paper que ha jugat el govern de Rajoy; el sentit que li donem a allò que anomenem «servei públic»; el qüestionament que podríem fer del paper de la Guàrdia Civil en un territori que té policia pròpia, etc., etc.

El cas és que el desgavell que hi ha hagut a l’aeroport aquests dies i la vergonya que ha suposat tot plegat, fan pensar que ja seria hora de què es prenguessin les mesures necessàries perquè aquestes coses no passessin. Una vaga mai no pot perjudicar d’una manera tan salvatge milers i milers de persones. Així com el dret de vaga dels funcionaris està limitat per la Constitució mateixa i diu que els jutges, els fiscals i els magistrats no poden fer vaga; que tampoc la poden fer els militars i els cossos i les forces de seguretat de l’Estat i que la resta de funcionaris estan obligats a complir els serveis mínims, de la mateixa manera s’haurien de decretar serveis mínims en al mateix moment que comenci una vaga que afecti directament a una gran part de la població. Per tant, no calia portar la Guàrdia Civil i simplement decretar uns serveis mínims i fer-los complir. Res més.

Qui els ha de decretar? Qui se n’ha de cuidar de què s’acompleixin? Els governs, per descomptat. I en el cas de l’aeroport de Barcelona, la responsabilitat és únicament i exclusiva del govern de Madrid. Per tant, tot el caos que s’ha creat -i s’ha permès de forma deliberada al Prat- és exclusiva responsabilitat de Madrid, que ha demostrat un cop més la inutilitat, falta de confiança i la mala fe que demostren sempre que toca gestionar coses que fan referència a Catalunya. Tothom sap que l’aeroport de Barcelona dóna grans beneficis i que se n’aprofiten els altres aeroports de la resta de l’estat. Com passa amb el corredor del Mediterrani, amb els trens de rodalies, amb els ports, amb la majoria d’infraestructures i amb tantes i tantes coses, fan allò del «perro del hortelano: que no come ni deja comer al amo».

A les moltes raons que tenim els catalans per voler ser independents hi podem afegir aquesta: la total mala fe constant que demostren els governs de Madrid envers Catalunya i el constant afany de recentralització que demostren. Es veu que nosaltres no devem ser capaços de fer bé les coses…

I qui no ho vegi és perquè és cec o no ho vol veure.