01 jul. 2016
Mudances
Estic de mudança i n’estic fins al monyo de tants tràfecs i de tantes caixes. Qualsevol mudança porta molt enrenou, trasbals infinits i maldecaps de tota mena. Jo sóc més aviat de rutines. En situacions de mudança s’han de lligar mil caps i s’ha de pensar en mil coses. I per uns dies vius envoltat de caixes. Tot plegat fa que sorgeixin molts nervis i es produeixi una sensació claustrofòbica. Sort que ja s’acaba!
No he fet cas a la famosa dita de d’ Ignasi de Loiola, el fundador dels jesuïtes, que de manera molt sàvia deia: “En tiempos de tribulación no hacer mudanzas”. Ja sé que ell no es referia a un canvi de casa i de poble com és el meu cas. No es referia a mudances materials sinó a mudances espirituals i a la manera de comportar-se en qualsevol temps difícil i turbulent. Però tota mudança porta inquietud i nervis.
No sé si calia fer-ho. Una vegada jubilat i havent arribat el moment que tocaria restar tranquil i més aviat quiet, m’he embrancat en una mudança. Me’n torno al poble on vaig néixer. Vol dir que per uns dies hauré de fer vacances del blog perquè prou feina tindré a posar ordre a la nova casa i acostumar-me a un nou ambient, un nou ritme de vida i a un munt del coses diferents. Quan em llevi de bon matí veuré un nou paisatge i tot em semblarà diferent. Hauré d’acostumar-me a fer vida de poble i a trobar un altre ritme de vida. Hauré de trobar aquelles coses que m’ajudin a sentir-me bé amb mi mateix i amb l’entorn. Penso que m’hi sabré acostumar. De totes maneres ja ho veurem… Hauré d’aprendre a veure i viure un entorn nou, a mirar-lo amb mirada nova i aconseguir contemplar aquesta nova vida per tal de poder viure-la i sentir-la de manera nova i trobar-m’hi bé.
Per tant, no feu cas ni us estranyeu que durant uns dies no escrigui res. Faré un descans i quan estigui situat de nou i en tingui ganes, ja hi tornaré. No sé si seran molt o pocs dies. Ja ho veurem. Ningú m’empeny ni ningú m’obliga a res. Però prometo tornar a enredar-vos amb els meus escrits a tots aquells que teniu la gentilesa i la infinita paciència de llegir-me.
Que tingueu un bon estiu i fins aviat.
2 respostes
Jaume. Veig que estàs de molt humor i amb molta energia. Que duri.
Hola Jaume! He entrat el teu blog i et veig agosarat com sempre. he començat per Cardenals… fins a Mudances. M’has ben il·lustrat amb tanta herència franquista! De fet, el cas Jorge Fernandez és de pronòstic reservat: quin llop amb vestit de guineu! L estúcia del Mas, proclamada al cel obert, és pura innocència. Com va dir el Pare escolapi Botan a David Fernàndez,” l’enemic el tenim a dins”. Quina trama, redimonis. Però en democràcia no es pot fer mai el llest, cosa que Fernàndes Diaz ha fet més d’una vegada i així ens trobem. Una cosa semblant podríem dir del clero. Quina va ser la trama que va desorganitzar els bisbats catalans amb més bisbes i més mansois? No tot va ser culpa del clero, n’estic convençut. Fins i tot en el darrer nomenament d’Omella. Des de Felip II que no es compleix la normativa del concili de Trento sobre qui ha de proposar els bisbes.
Bé, la mudança també pot ser una nova Renaixença, aires nous vida nova!
Una abraçada
Jaume