A PEU

Ja ho deia aquest home cada dia més lúcid que es diu Ramón Cotarelo en l’apunt que escrivia ahir i que titulava AL SERVICIO DEL AMO. Acabava l’article amb la pregunta: Davant de fets similars, per què aquesta diferència de tracte entre PP i CD? D’entrada vull deixar clar que això que escriuré avui no és cap defensa a CD ni a ningú. Qui hagi fet les coses malament, que ho pagui. Més aviat voldria ser una defensa de la justícia, de la veritat i de la intel·ligència,

Les persones tenim el cap per pensar i se’ns ha donat la capacitat de discernir. No sé si a tothom se li ha donat aquest regal perquè sembla que una gran majoria d’espanyols sembla no tenir-la (o, si la tenen, la dissimulen molt bé), si es fa realitat el que preveuen els sondejos en la intenció de vot per a les properes eleccions generals. Diuen que el PP pot tornar a guanyar. Sembla mentida que això pugui succeir, però és veu que sí; que allò que, a priori, sembli ser metafísicament impossible, a Escanya es pugui donar.  És clar que els sondejos i les enquestes són el que són, representen el que representen i poden canviar d’un dia per l’altre segons com bufi el vent. Aquesta és una altra cosa que també sóc incapaç d’entendre (de les moltes que no entenc). No puc entendre com hi hagi gent tan làbil i canviant que un fet o una notícia qualsevol els pugui fer canviar d’opinió així com així. Davant de tota una trajectòria de quatre anys –i a vegades més i tot- tenim tots evidències suficients de com un partit de govern fa les coses -vull dir com les ha fet de malament…- i, per tant, tenim tantes proves dels delictes que han perpetrat que molts d’ells haurien de ser a la presó en lloc de ser a les llistes electorals.

Deia que les persones no som com els animals, tot i que a vegades sembla que molts animals ens passen clarament al davant en quan a intel·ligència. I encara estic més segur que molts d’ells ens passen al davant en quant a bondat i fidelitat.  En teoria hem de pensar que nosaltres tenim raciocini, o sigui que tenim capacitat per a fer ús de la raó, per conèixer, jutjar, comparar, inferir i demostrar quelcom partint d’unes bases o premisses. D’això se’n diu raciocini i, com deia abans, aquesta capacitat només estaria donada als humans, tot i que jo personalment cada dia ho poso més en dubte. Si penséssim una mica, si comparéssim, si analitzéssim racionalment el que passa, veuríem que hauria de ser quasi impossible que el PP pugui tornar a guanyar unes eleccions en els pròxims 50 anys, tenint en compte el malament que ho ha fet. Ja sé que en aquest camí hi trobem un munt d’interessos d’aquells que en diuen bastards; un munt de conspiracions; un munt de gent que la seva única finalitat és fer que les coses semblin tota una altra cosa del que en realitat són; que hi hagi un gran majoria de mitjans de comunicació que s’abeuren i mengen a la taula ben proveïda del poder i, per tant, ja els va bé que la situació no canviï.

Ja som tots prou grandets per saber que molt sovint es fa realitat una dita que jo sentia sempre en boca d’un vell amic del meu padrí i que repetia sovint mentre prenien el sol i miraven d’arreglar el món (cosa que es veu que no van aconseguir). “Aquest món és un món de mones”, deia aquell home. I a fe de Déu que tenia raó. Cada dia que passa m’adono més que no n’hi ha un pam de net i que, si no fos perquè em costa perdre del tot l’esperança, em sembla que ja hauria dimitit d’això de ser animal racional i hauria triat tornar-me gos, gat o elefant…. En lloc de tantes matemàtiques, no podrien ensenyar a les escoles a pensar una mica? No podrien ensenyar a comparar, a llegir la realitat sense els filtres de diaris mentiders o televisions xafarderes i sensacionalistes, venuts tots ells a les exquisides merdes que miren de fer-nos empassar cada dia? No es podria ser una mica més objectiu, racional i documentat per tal de veure que se’ns estan pixant a la cara i nosaltres no ens n’ adonem? Hem d’estar convençuts de que seguim tenint el dret a ser intel·ligents, per més que facin tot el que poden perquè deixem de ser-ho. Tenim el dret a pensar, a comparar i a treure les nostres pròpies conseqüències. I potser llavors veurem que miren d’enganyar-nos i serem capaços de capgirar aquestes situacions tan injustes que estem vivint. Només em cal desitjar-me -i desitjar-vos- molta sort i esperar que tant de bo ho aconseguíssim.