A PEU

En tots els àmbits i en totes les professions es troba bona gent; gent que mira de fer bé la seva feina, mira pels altres, està sempre disposada a donar un cop de mà i sabem que te’n pots refiar. I, per altra banda, també trobem gent de baixa estofa, de la pitjor mena, gent que només miren per ells i, si cal aixafar caps, els xafen sense cap mirament. És el que comunament anomenem gentussa. Com deia, arreu trobem de tot. Sempre considero que el món encara va rodant prou bé, malgrat tot, gràcies a aquesta bona gent que amb la seva aportació va greixant els mecanismes socials.

Per tant, tot i que potser parli més dels polítics, no em refereixo només a ells. Em referiré a tota la gentussa que trobem en el nostre dia a dia i que col·labora a que tots siguem una mica més infeliços, gràcies a que són especialistes a tocar allò que no sona al proïsme. Sembla com si alguns s’hi haguessin especialitzat i han après a fer-ho d’una forma tan refinada que quasi és d’admirar. Hi ha, per exemple, uns estils de fer política, d’exercir la medicina, de fer de mestre o de funcionari que són totalment condemnables i que s’haurien d’anar acabant per les bones o per les males. Vull dir que hi haurien d’haver lleis adequades per tal de que certes persones no poguessin exercir la seva professió de la manera com ho fan. M’hi ha fet pensar una notícia que he llegit avui sobre el relleu de l’alcaldia de Cádiz.  L’ anterior alcaldessa, María Teófila Martínez Saiz  del PP, ha hagut de plegar, després de 20 anys d’alcaldessa, perquè el líder de Por Cádiz sí se Puede, José María González Santos, Kichi, ha estat elegit nou alcalde. I ahir va dir això en la seva primera roda de premsa, tal com explica EL DIARIO DE CÁDIZ:

“Hoy hemos partido no de cero, sino de menos cero, porque han borrado todos los contactos de prensa, no hay wifi, la web está parada, no hay ordenador en el despacho, los teléfonos no funcionaban a primera hora porque las baterías estaban descargadas… Es un poco la metáfora del estado de la ciudad”

Com podeu veure, tot un relleu modèlic!.Hi han moltes maneres de fer política i, per desgràcia, en veiem algunes -més sovint del que seria desitjable- que no són gens exemplars. Com aquesta de Cádiz, per no anar més lluny. Sort n’hi ha que la majoria encara són gent honrada i honorable i fan que la cosa vagi marxant. Hi ha hagut durant massa anys -i encara en queda molts rastres- un estil o escola d’acció política representada per aquells polítics que es pensen que són els señoritos del cortijo i que poden fer i desfer al seu antull. Alguns fan política de forma paternalista i reparteixen segons els seu criteri els beneficis i els favors. Parlar de justícia, d’equitat o de democràcia és una cosa que no va amb ells. Alguns es creuen amb el dret a no donar explicacions de cap mena perquè obliden que han estat elegits pel poble. S’ocupen dels problemes de la gent, però abans s’ocupen de resoldre –sempre en benefici propi- els seus problemes. És una filosofia de govern que ha imperat durant una munt d’anys i que, per sort, sembla que la gent se’n va atipant i ja els va arraconant poc a poc. Necessitem una nova manera de fer política, una nova manera de construir el país, uns projectes que pensin molt més en la gent, que siguin més justos, menys mafiosos, més participatius, més democràtics…

Potser serà a partir dels Ajuntaments, que és la forma més propera al ciutadà de la política, que caldrà anar enviant cap a casa tota aquesta gentussa. Si volem un país nou, un país que vol renéixer i que no es resigna només a no morir d’inanició, un país que no es conforma en perllongar eternament la seva agonia, cal canviar les coses urgentment. I cal canviar la maleïda mentalitat o costum de dividir-nos i fraccionar-nos un i altre cop. Ara tampoc serem capaços d’anar junts a conquerir la nostra llibertat?