04 març 2014
Els petits gestos
Recordeu aquell personatge que sortia ja fa uns anys a TV3 i que es deia Capità Enciam? Era un personatge de ficció que intentava fer-nos entendre -amb un sentit de l’humor ben peculiar- que era molt bo i molt útil reciclar, encara que fos a través de petits gestos. Per això sempre acabava proclamant el seu lema dient: “Els petits canvis són poderosos”.
I trobo que és molt cert. En tots els àmbits de la vida els petits gestos, les petites coses normalment són decisives i tenen molta importància. Primerament, perquè la majoria de nosaltres no estem capacitats, ni potser tenim oportunitat, de fer grans coses. La vida de la majoria de nosaltres consisteix en fer una vida d’allò més normal, una vida que no crida gaire l’atenció i que passa molt desapercebuda. Només algunes persones –poques- tenen molta rellevància i tenen el poder de canviar la història, per a bé o per a mal. A més, normalment només ens fixem amb aquests grans fets i menyspreem els petits detalls. Aquí podríem recordar aquella popular cançó anglesa que diu:
Per un clau es va perdre una ferradura,
per una ferradura, es va perdre un cavall,
per un cavall, es va perdre una batalla,
per una batalla, es va perdre un Regne.
I tot per un clau d’una ferradura.
Un dia m’explicava una persona que es va donar de baixa de Telefònica perquè la companyia havia contractat Rodrigo Rato, un dels imputats pel cas Bankia. En un primer moment vaig pensar que era un gest sense importància, però després, pensant´ho bé, vaig veure que no ho era i que si molta gent féssim petits gestos com aquest potser les coses canviarien. Això potser ho podríem fer amb companyies elèctriques, bancs, comerços, restaurants, etc. L’altre dia llegia una notícia a 20 minutos de que 20 exministres i dos expresidents estan a sou de les grans companyies espanyoles. La notícia era de l’any 2012. En aquest moments ja deuen ser el doble perquè, si alguna cosa tenen aquesta gent, és que de seguida troben qui els fitxi perquè les empreses saben que en trauran un bon rendiment pels contactes a tots els nivells han anat fent durant la seva vida política. I no cobren pas poc!
Jo n’he fet algun d’aquest gestos i no me’n penedeixo. Fins i tot a vegades penso si no hauria de ser més valent i fer-ne alguns més. I potser ens hi hauríem de posar tots a fer-ne per tal de que no segueixin prenent-nos tant el pèl. I si ens el volem deixar prendre, almenys que sapiguem qui ens el pren. I una altra cosa: potser és tant important fer el gest com explicar-lo. Si vaig a un lloc i no m’atenen bé potser no n’hi ha prou de no tornar-hi a anar, sinó que potser cal que diem a l’amo o a l’encarregat que no n’hem quedat contents, que no hi tornarem més i que en farem difusió entre amics i familiars del nostre desencant. Un petit gest sense importància? Potser sí, però un munt d’aquests gestos poden fer canviar algunes coses com s’ha pogut comprovar amb el tema de les Preferents o dels desnonaments. Amb les xarxes socials actualment estan canviant moltes coses i els petits esforços se sumen molt ràpidament i creixen amb una rapidesa que comencen a fer por a alguns poderosos. Segur que no ho canviarem tot, però segur que podrem canviar-ne moltes.
4 respostes
Acabo de llegir el teu excel·lent article, Jaume. No m’agrada fer la gara-gara a ningú. Però, coi, dius unes veritats irrefutables. No puc afegir gran cosa. L’anècdota que expliques sobre el senyor que es va donar de baixa de Telefònica és més que lloable. Saps que passa, en aquest cas particular, és que si et dones de baixa de “Telefónica”, vas a una altra companyia que t’assegura unes prestacions que no es compleixen. Vaja, que la competència et dóna un pitjor servei. Almenys així era amb anterioritat. Ara, no ho sé. Però, en altres sectors oligopolístics divers de les “Telecos”, el boicot cultural s’hauria de practicar més per part de la ciutadania més desperta. Potser d’aquesta manera se n’adonarien que els clients som persones úniques i irrepetibles amb noms i cognoms un número, i no pas un número de client més o un número de client menys per la gran empresa oligopolística. Donant per descomptat, el que expliques sobre improductius però ben connectats exministres i expresidents del governs que van a parar per causalitat a les grans empreses de l’IBEX 35. Per altra banda, els petits gestos en conductes de consum quotidià estan condemnats a desaparèixer. M’explico. La societat catalana té una pauta de consum americanitzada. Tothom va a les grans superfícies, centres comercials, “Carrefours”, “Dias” i “Mercadonas”. Aquest que t’escriu el comentari, també. El que m’empipa és la falsia de certa ciutadania que s’omple la boca fent la grémola sobre que ens estem carregant el petit comerç de serveis de tota la vida, i alhora de la veritat són els primers en consumir en grans àrees comercials impersonals… En fi, deixant a banda el que t’he comentat, Jaume, hi ha infinitud de petits gestos de civisme i urbanitat anònims que es poden fer. Si ens hi poséssim aniríem tots plegats millor. El fàcil es culpar els polítics i grans empreses, perquè és molt mediterrani atorgar la culpa del malament que va tot a altri. Només s’ha d’observar una mica com tracta la ciutadania l’espai públic per veure petits gestos, també. Petits gestos desedificants que són transmissors de desvalors a la mainada que ho aprèn tot de seguida. I el més penós és que es tracta d’individus amb escola, títols universitaris… Ja sap la dita: en allò que és de tots i no és de ningú preval la llei de la selva mentre no et vegin fent la malifeta. Afortunadament, hi ha molts ciutadans de petits gestos, però n’hi ha massa d’incomprensiblement indecorosos en aquest món dels petits gestos. I això que estem a la societat de la informació i del coneixement. Quina gran sort. No ho creu, Jaume?
Fèlix Torras Solsona
Trader i Analista
Jaume, escrivint tan de pressa m’he descuidat el més important i que tan bé assenyales al teu article. Mai per mai s’ha de marxar d’un lloc a la francesa quan t’han atès malament. Has de cridar l’atenció sobre el malament que t’han tractat al responsable del local, o expressar de viva veu l’enuig que portes pel servei rebut. Si no ho fas, transmets un missatge sobre que fer les coses correctament és el mateix que fer-les amb deixadesa o incorrectament. És un petit gran gest, perquè si la persona que ha actuat davant teu incorrectament té amor propi mirarà de no repetir. I qui vingui darrera teu rebrà un servei millor. Si més no és bo pensar que, potser, qui vingui darrera teu no patirà la mateixa tribulació. Com molt bé dius, Jaume, res de penedir-se’n. Prohibit penedir-se’n per fer el gest de cridar l’atenció sobre un mal servei. Ara bé, si qui fa el “petit gest” davant altri no s’obliga a ser igual d’autoexigent amb si mateix en tots els àmbits de la seva vida només se’l pot qualificar d’una manera, de cínic.
Torras
Gràcies, Fèlix, per la teva aportació que complementa molt bé, em sembla, el meu punt de vista en molts aspectes.
Gràcies a vostè, Jaume. Els seus articles inspiren i mouen a la reflexió.
Torras
Trader