25 maig 2013
El foraster George Moustaki
EL FORASTER (Le métèque)
Cançó de Cançó de Georges Moustaki. Adaptació : Miquel Pujadó
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d’aquell qui ve
d’un altre lloc, d’un altre temps;
amb una espurna de tristor
en aquests ulls de somniador,
jo que ja no somnio gens;
amb aquests dits tan llargs i fins,
uns dits de músic que els jardins
sovint saquegen pam a pam ;
amb una boca que ha menjat,
begut, besat i mossegat
i mai no ha sadollat la fam.
Amb el meu aire foraster,
de rodamón, d’aventurer,
de lladre i de jueu errant;
amb aquest cos que he refregat
amb cada estiu assolellat
i amb la pell de tantes amants;
amb el meu cor, que sempre ha fet
sofrir tant com ell ha sofert
sense queixar-se ni plorar;
amb la meva ànima, que no
pot esperar la salvació,
i al Purgatori acabarà.
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d’aquell qui ve
d’algun país desconegut,
germana, amiga, arribaré
i et faré meva, i em beuré
d’un glop la teva joventut.
I seré un príncep insolent,
un trobador, un adolescent…
allò que vulguis, jo ho seré.
I així farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
I així farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
Tot i la seva imatge i el seu aire de foraster vingut de lluny, amb aquells cabells despentinats i la barba que l’acompanyà sempre, ha estat un home ben proper a nosaltres. Era un mediterrani. Va tenir la llibertat com a bandera i una espècie de melancolia que l’acompanyà sempre i tenyí les seves cançons.
El seu major èxit musical ‘Le métèque’ va néixer precisament en 1968 i ell va marcar a tota una generació de joves que sortien de les barricades parisenques i que podria ser el cant íntim de milers de joves que se senten estrangers en una Europa que no els ha sabut acollir com caldria Uns joves que sospiraven per trobar una feina quan van venir il·lusionats des dels seus països, carregats de somnis i esperant trobar – potser- un amor i una situació millor del que han trobat.
La música d’aquesta popular cançó que avui porto aquí està inspirada en els ritmes tradicionals grecs, començant amb un buzuk i al que se li uneixen guitarres i una pandereta com a percussió, mantenint tota la cançó un to assossegat i tranquil permetent que la veu del cantant es vagi desplegant amb un frasejat clar i molt poètic. La lletra és una història en dues parts, la primera ens descriu el que ha estat el seu passat, del qual ni renega ni tampoc presumeix, amb els seus bons moments de plaer i els dolents de sofriment i que demostra que coneix el que és la vida . I en la segona es llança a declarar el seu amor a la noia que l’està escoltant, a la qual li promet una passió sense fi en què ell interpretarà el paper que ella desitgi.
George, amb les teves cançons has fet fer cada segon etern i al cor del nostre món la Mort no hi ha tingut res a fer perquè perviuràs per sempre a través d’elles. Descansa en pau.
No hi ha resposta
