15 gen. 2013
Duran no només té un problema, és ell el problema.
Duran i Lleida fa trenta anys que és a la política. És un animal polític sense cap mena de dubte. És com aquells animals salvatges que se saben camuflar perfectament per tal de passar desapercebuts i que, quan els descobreixen, es retiren una mica per tal de pensar la tàctica adequada per tornar a atacar per un altre costat. Al final, sempre sobreviuen perquè sempre cacen alguna cosa i d’aquesta manera van sobrevivint. És un home hàbil i possiblement ha fet bons serveis en altres temps. Però els temps han canviat i ara es necessita un altre tipus de polític.
Duran i Lleida té ara, però un problema gros: tothom li ha demanat la dimissió perquè és esclau de les paraules que va dir l’any 2000. I no només la demanen els partits polítics –cosa que seria lògica-, sinó que li està demanant l’opinió pública. Almenys aquesta és la meva percepció, sobretot vistos tots els equilibris que ha hagut de fer després de l’ 11 de setembre passat per no haver de pujar obertament al carro de la Independència. La gent de carrer estan una mica tips de tantes mitges tintes i de posicions ambigües en un moment en que ja hem acabat tots la paciència i ja no serveixen més excuses. Ara cal ser clar i qui vulgui la Independència, que ho digui clar i català. Per això cal fer referèndums, consultes o el que sigui per tal de que la gent pugui expressar-se clarament.
Duran i Lleida, doncs, ja no només té un problema sinó que s’ha convertit ell mateix en un problema –i ben gros- per a Convergència i per a Esquerra Republicana en un moment en que tots els que volem ser sobirans hem d’empènyer cap a la mateixa direcció. I Duran s’ha entestat en seguir posant pals a la roda per tal que el carro no es mogui , o es mogui lentament amb les seves ambigüitats.
Ja ha dit que no dimitirà escudant-se de que Unió no ha estat acusada penalment de finançament irregular. Però no s’adona del mal que fa amb aquest entestament?. No n’hi ha prou amb que la dona del César sigui honesta, també ha de semblar-ho i la gent ho ha de percebre així. El que la gent percep és justament tot el contrari amb aquests tripijocs legals que han hagut de fer per tal de no veure’l assegut a la banqueta dels jutjats. Per aquest motiu Duran és i seguirà sent el problema si continua al davant d’ Unió. Potser ja començaria a ser hora de que Convergència anés perdent la paciència i anés pensant a convidar-lo a fer la seva vida independent. Veuríem llavors qui té al darrera Duran i si es pot viure sense paraigua…
4 respostes
Jaume, em sembla que aquest “senyor” ja ha fet massa mal a Catalunya i que el millor que podria succeir és que passes a formar part dels franquistes del PP o de C’s. Com sempre VISCA CATALUNYA LLIURE i una cordial salutació des de Córdoba
Josep Maria: Jo tampoc m’atreviria a posar-lo dins del mateix sac que aquesta gent. És una altra mena de polític.. Però sí que et dono la raó que en molts moments la seva tebior, el nadar entre dues aigües, el no ser mai clar del tot, el tirar la pedra i amagar la mà, han fet més mal que bé.
Ara, quan puguin, sí que em sembla que ha arribat el moment de que el convidin a anar-se’n. Perquè per ell mateix no se n’anirà pas!
Marxa una abraçada ben forta cap a Còrdoba!
Un autèntic camaleó, mai es mulla, va lliscant per la política com el sabó, sempre fuig d’estudi, primer jo, sempre jo i desprès jo. Jo i la meva cadira. Qui any passa, any empeny.
Josep: El que tenen de dolent certs polítics és justament aquesta manera de fintar i no anar més directe al gra. I aquest home n’és un mestre d’això. Una abraçada