12 set. 2012
Ningú ha entès res
Durant tot el dia d’avui he anat escoltant i llegint les opinions que s’han produït Ebre enllà després del que va passar ahir a Catalunya i he arribat a la conclusió de que la majoria d’espanyols no han entès res. En altres llocs del món sembla que sí que han entès alguna cosa.
No ha estès res TVE que, enlloc d’informar, ha volgut amagar i distorsionar la realitat. Tampoc no han entès res les altres teles, els diaris i ràdios espanyols que menystenen el que va passar ahir a Barcelona. Menystenen o no entenen?
No han entès res la majoria de polítics que encara no s’adonen que hi ha una majoria de catalans que estem farts de com estan les coses, de les promeses incomplertes, de les mentides i del mal tracte rebut durant anys i panys.
Em sembla que segueixen sense entendre res un munt de gent que, teòricament, ho haurien d’entendre. Però no. Es veu que aquest tema de la independència de Catalunya no els cap al cap i no el poden entendre. Què ho deu fer?
Per tant –i vistes les coses-, ja sabem amb el que ens trobarem. Estarem quasi totalment sols. Ningú ens farà costat. Si no trobem suports a Europa, malament rai!
A mi em sembla que ara el més urgent és no fer política-ficció i començar a parlar del que passarà quan siguem independents. El més urgent és posar-se a treballar per veure som s’ha de fer el camí cap a la independència, buscar suports a Europa i que els tècnics diguin com s’han de fer les coses per poder tirar endavant el definitiu divorci.
I tot es podrà fer si unim forces i no ens perdem en picabaralles estèrils, com ens acostuma a passar sovint. Caldrà forçar les coses i caldrà fer-se la idea de que serà complicat i difícil. No hem de tenir pressa però no hem, de deixar de caminar.
Però hem de creure –ens hem de creure– que és possible. Després de tantes retallades, tant de bo que la darrera i definitiva retallada sigui la d’una gran tisorada que ens separi d’ Espanya, aquest Estat mediocre que és incapaç d’entendre res!
4 respostes
Tens raó Jaume, no han entès res, però és que mai no han entès res! No hi ha res a fer i això ho tenim cada cop més clar els catalans, amb aquesta gent no anirem gaire lluny.
Ahir dia 11 vaig ser-hi, vaig ser allà al mig i se’m va posar la pell de gallina per la moltíssima gent que hi havia, per la gran quantitat de gent jove que hi havia i per què hi havia grups de gent que entre ells parlaven en castellà i duien estelades!
Això no hi ha qui ho aturi i com més pals a les rodes ens posi Espanya molt millor: obrirà els ulls als indecisos i demostrarà al món que “democràcia espanyola” és un oxímoron, és com dir “aigua seca”.
Ho tenim a tocar, cal aprofitar aquesta oportunitat històrica, una abraçada, Jaume.
Xavi: Diuen que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure. Els espanyols no volen veure la realitat. No veuen que el món ha canviat i que ja no es poden fer les coses com es feien. La gent cada dia se sent més lliure i, per tant, creu que té el dret a decidir. I la majoria de catalans ja hem decidit.
Una abraçada
Sempre he sigut d’esquerres, el canvi a ser de dretes ara quan Catalunya sigui lliure m’anirà bé. I podré celebrar el dia de Sant Jordi sense sentir-me estranger al meu propi país. I no hauré d’explicar a l’estranger de quin collons de país sóc sense haver de recòrrer a Einstein i Hawking. Però hi ha una cosa que m’entristeix, i és que sembla que molts dels què ara demanen la independència es senten robats i estafats més que no pas autènticament catalans.
Jordi: Jo crec que és una mica tot plegat i a la Independència s’hi arriba per molts camins. El de la butxaca també en pot ser un. No et preocupis per això perquè tots els motius poden ser bons i tot suma.
Una abraçada i una alegria de trobar-te per aqui.