02 ag. 2012
Unes quantes veritats
Intervencions, com aquesta que es va poder escoltar al Congrés el 19 de Juliol de 2012, donen bo d’escoltar. Sabino Cuadra, diputat d’ Amaiur, es va lluir, com s’ha lluït altres vegades. Aquest home diu les coses pel seu nom (amb noms i cognoms, fins i tot) i ja comença a ser hora de que es diguin les coses d’aquesta manera.
La política s’ha tornat un joc diplomàtic i massa refinat. S’han deixat de dir les coses pel seu nom i ara ja tot són eufemismes: un rescat en tota la regla ara és un crèdit en bones condicions. Parlem de pacte fiscal quan volem dir tenir les claus de la caixa i poder administrar com ens roti els quatre calés que tenim els catalans. Diguem clar que Espanya ens roba i que ja n’estem farts. Diguem d’una vegada que això de les autonomies ha deixat de funcionar i el que volem és independència. Diguem d’una vegada que els jutges s’han tornat injustos i, com passa al futbol, els penals són sempre a favor del mateix equip i són l’empenteta que falta per poder guanyar els partits.
La política i els polítics ens comencen a cansar perquè no són valents i perquè diuen una cosa abans de les eleccions i després fan tot el contrari. Els polítics s’han tornat populistes i diuen el que la gent vol sentir. Si han de mentir menteixen sense cap mena d’escrúpols.
On ens portarà tot això? Doncs és molt clar: que la gent s’atiparà de la política i, farta de tantes mentides, sortirà als carrers perquè veu que tot plegat és una comèdia i que els únics que segueixen tenint menjar a la menjadora són els de sempre.
Pr això aniria bé sentir més sovint intervencions com les del diputat Sabino Cuadra.
2 respostes
Davant de tanta farsa macabra i de tanta impotència dels més febles, veus tan nítides com aquesta són un glop d’aigua fresca en plena canícula extenuant. Gràcies.
Certament, Josep M. Als parlaments s’haurien de començar a dir les coses pel seu nom…
Una abraçada