13 jul. 2012
«Els fadrins de Madrid molta fatxenda en gasten… “
«Els fadrins de Sant Boi | molta fatxenda en gasten, | si n’hi havia un | que en gasta més que els altres» (cançó pop. empordanesa).
Aquest matí he tingut ocasió d’escoltar una estona al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell en una entrevista que Manel Fuentes li ha fet a ‘El matí de Catalunya Ràdio. És la vegada que he escoltat Mas-Colell emprenyat de veritat. Ha vingut a dir -per activa i per passiva i en termes molt agres- que a Madrid els prenen el pèl i que no val la pena asseure’s en una taula per negociar amb aquest tipus de gent.
Andreu Mas-Colell s’ha queixat del tarannà del govern espanyol després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera d’ahir: "Una mica fatxendós, de mal gust". Segons el conseller, l’executiu central respon amb l’actitud de dir: "Escolta, els mercats encara els tinc oberts i tu els tens tancats, i per tant aquí tinc la paella pel mànec, eh?”.
Mas-Colell lamenta el paper que Madrid està adoptant en relació amb Catalunya: "Nosaltres volem ser socis i volem ser tractats com a socis. Clarament, aquesta no és la manera com el ‘gobierno’ s’està plantejant aquest tema. Crec que és una pena, crec que això va contra els interessos del vaixell comú en el qual estem tots". El conseller ha afegit: "Es pensa que si dóna cops de puny sobre la taula se li aclarirà l’horitzó. Sembla que les coses són bastant més complicades."
Senyor Mas-Colell: tot això ja ho sabíem tots els catalans i vostès ja fa temps que ho pateixen. No ens ha vingut de nou aquesta mena d’actituds i sembla mentida que el Govern català encara mantingui un bri de confiança en individus que farien millor feina assaltant gent pels camins que fent de ministres.
Ja ho deia Max Weber “la societat moderna està amenaçada pel fenomen creixent de la concentració del poder dins de les organitzacions”. Els governs tendeixen a fer exactament això. I el seu deixeble Robert Michels va advertir que “en les organitzacions modernes, tant privades com estatals, es tendeix a quedar sota el control de reduïts, però poderosos grups polítics o financers. Encara que els líders siguin escollits democràticament i amb amb la millor intenció, per les dues parts, s’observa una tendència a integrar-se en elits de poder que es preocupen bàsicament per la defensa dels seus propis interessos i posicions costi el que costi.”
Dit en altres paraules: en l’actualitat correm el perill que les elits del poder, nascudes en la societat a través de procediments legítims, entrin en un procés mitjançant el qual el poder augmenta i es perpetua a si mateix retro alimentant i produint, per tant, més poder. I quan els sembla que el seu poc poder que ja els queda corre perill el defensen com sigui. Exactament això és el que passa en aquest moments en el Govern de Rajoy. Estan perdent poder per tots costats i s’adonen que pràcticament ja no els en queda gens perquè Brussel·les es cuida bé de dir-los què han de fer i cada cop els marcaran més de prop. Solució: fer-se el merdós i el fatxenda amb les autonomies, amenaçant-les de treure el Sant Cist gros i, si cal, fotre’ls-hi pel cap. Fins quan durarà tot això? “Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?”.
Depèn una bona mica de tots nosaltres. Depèn de tots els catalans, que a mida que es vagin traient la bena dels ulls, aniran veient la crua realitat del que ens tocarà patir amb governs inútils i malintencionats. Em sembla que ja seria hora que algú fes alguna cosa més que anar rebent amenaces i marxar amb el cap cot i la cua entre cames. Alguna cosa més es deu poder fer, penso jo. La dignitat de la Generalitat no hauria d’aguantar més situacions com aquesta. Si no troba còmplices, que ho faci tota sola. Però em temo que si fa alguna acció ben feta i contundent algú més seguirà. El personal s’anirà atipant de veure aquesta obra de teatre tan repetida i tan avorrida i pensarà que ja n’hi ha prou d’aquesta broma!
4 respostes
¿D’on deu venir aquesta manca de força i valentia del govern català? Jo diria que del seu enquistament en l’esquema autonomista, un projecte que ja s’ha mostrat del tot esgotat, i que CiU(CyU) i PSC(PSOE) voldrien mantenir artificialment viu. I d’un entramat molt espès fet d’interessos inconfessables i de clientelisme tarifat.
Josep M: si és del govern de la Generalitat de qui depèn la llibertat de Catalunya i la justícia amb els nostres diners, estem servits. Ens caldrien líders populars però només l’acció col.lectiva en a forma de desobediència civil pacífica ho aconseguirà. Com deia un altre (no m’en recordo qui), si vas a l’estadi de futbol i decideixes posar-te a xiular, podria ser que el jove silenciós català que tens al teu costat sigui l’heroi que ens porti a la llibertat. No cal pensar-se mai que res que fem, per petit que sigui, és inútil ni que som impotents, prrquè no en som. Però, fancament, confiar en el Mas i el seu govern… No sé, no sé
Josep M i Joanot: Jo penso que ningú sap ben bé com acabarà tot plegat i quina serà l’espurna que començarà a abrandar-ho tot. Però la cosa està molt calenta i explosiva i em sembla que per un costat o altre petarà… Llavors serà el moment de veure qui és qui i el que fa cada partit. D’alguns jo no n’espero res en aquests moment, però com que són prou oportunistes, mai se sap… Potser quan arribi el moment s’hi afegiran. Siguem optimistes!
Una abraçada
No tinc cap tracte personal amb el Conseller Mas-Colell, però quan en Pujol va plegar va fer una tour dels EUA acompanyat de la Sra Ferrisola i d’en Mas-Colell. A Nova York els vam oferir un dinar i jo vaig acabar seient a la mateixa taula que el Conseller. El vaig prendre molt seriosament perquè em constava que havia estat un professor d’Universitat nord-americana i va resultar que era un senyor molt sociable i agradable, al que em consta feina veure tan enrabiat com sembla haver estat aquesta vegada per culpa del Pelado. Només em queixaria perquè em va dir que jo era un savi despistat. De despistat sí que en sóc una miqueta…