A PEU

En la vida d’una persona es produeixen molts canvis; alguns metafòrics i altres reals. I no només es produeixen quan hom és jove sinó que es poden produir a qualsevol edat.

Hi han persones que sembla que visquin en un canvi permanent. Són aquelles persones inquietes, que els agrada moure’s físicament i psicològicament. Són persones que no estan mai contentes amb el que fan i sempre busquen coses noves, nous horitzons, tastos i perfums nous.

N’hi han d’altres que són quietes d’esperit i a qui els agrada la quietud física i la tranquil·litat. Com més pocs canvis, millor. Semblen permanentment satisfets del que fan i del que són. Sembla que no tinguis aspiracions.

Què és millor? Segurament que no hi ha un sol model. Cadascú és com és i cadascú se sent content amb un tipus de vida determinat. Hi ha gent que es mou permanentment i no és capaç de veure res, ni de fixar-se en res. I hi ha el que, sense moure’s de casa, és capaç de tenir imaginació, veure coses noves, imaginar-se-les i viure-les. Els escriptors i els poetes normalment no necessiten viatjar massa per poder crear mons fantasiosos o reals; mons nous i mons molt rics. Tot és qüestió d’obrir una mica el cervell i deixar-hi entrar la realitat o deixar-hi sortir els somnis. Per aquestes esquerdes hi poden entrar altres vides i en poden sortir infinitats de somnis fets novel.les o poemes.

Siguem d’una mena o d’una altra, tots hauríem d’obrir una mica el nostre cervell i deixar-hi entrar aire fresc en forma de bons llibres i de bons textos. Ens farà millors en tots sentits i ens farà viure millor.

Tags: LITERATURA

Comentaris RSS