08 gen. 2012
Utopia: Una altra lliçó de Galeano
M’agrada, de tant en tant, llegir o escoltar Eduardo Galeano. Per vàries raons:
-Primer, perquè sempre -sí, sempre- diu coses interessants, encara que no sempre s’hi hagi d’estar d’acord en tot.
-Després, perquè convé reflexionar de tant en tant si no volem que el cervell es rovelli. I Galeano té la capacitat de fer reflexionar sempre.
-I en tercer lloc, per un motiu que potser us semblarà intranscendent, però que a mi m’agrada recordar: a més de parlar de coses “serioses”, parla del futbol. És d’aquells intel·lectuals que, no només no rebutgen amb fàstic el futbol com fan alguns puritans, sinó que li agrada, hi entén, el defensa com a joc i ha sabut escriure sobre el futbol de manera admirable. En aquesta gravació també en parla una mica cap al final (minut 25). No us ho perdeu, que val la pena. I no us perdeu la lectura final…
2 respostes
Té més raó que un sant. De fet, és un sant de la meva devoció…
Josep: Eduardo Galeano és d’aquelles persones que s’haurien de tenir a la vora en certs moments personals o socials perquè la seva lucidesa és molt gran i val la pena d’escoltar. Com tu, jo també el tinc com a sant “laic” de la meva devoció,
Una abraçada