24 jul. 2011
Entre silencis
En silenci -i amb silencis- parlen les nostres mirades
perquè saben dir millor el que els llavis voldrien dir.
Entre silencis i mirades passen aquelles hores curtes
-massa curtes al meu gust- però plenes de sentiments.
Les paraules són les justes i les necessàries
per tal que no semblin invasores
d’un territori sagrat, on el silenci és amo i senyor
perquè és qui millor expressa els sentiments.
Quan el meu cor trist s’arrastra pel terra polsós
entre cards, pedres i espines
els meu ulls busquen adelerats alguna cosa esperançadora.
I troben aquell sol que surt temorós i tímid entre boires
mentre va transformant silenciosament i lenta les coses,
mentre va canviant la freda realitat i ja sembla tot menys trist.
I mentre me’n vaig amb el cor encongit penso
que no podré dir mai que he oblidat un amor;
diré, només, que he aconseguit parlar-ne sense plorar
perquè un amor és inoblidable per sempre més.
