12 maig 2011
En la mort de la mare
Ahir vam enterrar la mare després d’haver passat, amb silenci i sense gaire remor, 98 llargs anys en aquest món. Cal dir que en podem estar ben contents d’haver-la tingut tant de temps amb nosaltres. Però en moments com aquests sempre queda dins del cor aquell sabor agredolç dels menjars xinesos.
Per un costat hi ha la part agra pel buit que deixa una mare. Amb ella se’n va una arrel important de la vida de qualsevol persona. Encara que sigui previsible la seva pèrdua, es fa difícil evitar el dolor que causa la ruptura de la pertinença. Una mare alimenta la certesa que sempre pots comptar amb una falda acollidora en les batalles de la vida. En el cor hi queda desconcert, perplexitat, buidor, incomoditat, impotència…
Però per l’altre costat hi ha la part dolça. La mare ens ha deixat tantes coses bones i ens ha transmès tants valors –humans i cristians- que la seva vida adquireix ara més que mai un gran sentit i una gran transcendència per tots els que la vam conèixer i estimar. Ens ha deixat els valors de la fe en Déu i en els homes, l’esperança d’una vida nova per a ella i per a la humanitat sencera i l’amor callat i sense mesura en totes les circumstàncies. Què més volem?
Per tant, crec que ens hem de quedar-nos amb la conclusió de que ella no ha mort del tot i que segueix vivint en cada un de nosaltres. Per la fe que tenia i tenim sabem que viu una vida nova i més feliç i que les llavors que va anar plantant ja han començat a fructificar i tenim la seguretat que encara fruitaran molt més.
Que així sigui.
13 respostes
Hola Jaume, previsible o no, la perdua sempre es sentida. Gran Mare i millor persona la “tieta Asió” com li deiem a casa, Hem sap molt de greu la seva pèrdua, molts ànims i una forta abraçada.
Jaume el meu condol, mai s’és massa tarda per deixar de necessitar a una mare, però la gent que estimem mai marxan del tot perque viuen dins nostre, sempre ens quedarà la seva llum i tots els moments viscts al seu costat.
Una abraçada molt forta
Gràcies, Ignasi. La mare i la tia Antònia -la teva iaia- eren del Nogué de Clarà, terra de bona gent, de bons pins i de bons aires. Tens raó en tot el que dius. Una abraçada forta.
Gràcies, Marta. És cert que una mare es necessita sempre i possiblement encara més quan ja no la tenim. Mirarem de ser fidels als seus ensenyaments. Una altra abraçada a tu.
Hola padrí,Has de saber que jo estic aqui i estare amb vosaltres per molt que la distancia ens separi ho estem. I Ssobre t’ha mare que descansi en Pau i que vui que sapigues que Testimu , i molt i Gracies A ella ara tinc un padrí molt especial que els demes ! Ets el millor padrí que hi ha al mòn ! Un petó molt fort :)
Gràcies, Dunia. Jo també t’estimo molt, ja ho saps. Un petó a la mama i al Oualid.
Jaume t’estimo molt.
Un petó i una abraçada
Gràcies, Carlos, per estar sempre tan a prop i conservar-nos sempre el somriure amb el teu bon humor. Una abraçada forta.
Muy lindos tus pensamientos Jaume.
Jaume! Bon dia!
Les mares son de fet ésseres especials. Un missatge extremament bonic i profund.
Antonio: Muchas gracias. Es lo que debemos sentir todos; lo que pasa es que cada madre es especial para sus hijos, no?
Luiz: Tens tota la raó. Una forta abraçada a aquest brasiler que escriu tan bé el català i que sé que em segueix sempre!
A casa recordem aquell poema de Guillem Colom i Ferrà llegit a l’església de Castellnou de Seana durant la celebració dels funerals de la vostra mare:
“Mai no sabrà la jovenesa
dins l’ardor extrema del seu foc
la gran delícia incompresa
de fer-se vell a poc a poc.
…….
Minva el seu brill la llambregada,
de tant guaitar horitzons mesquins,
i es fa profunda la mirada
tant com s’enfonsa ànima endins”
Jaume, gràcies per donar-nos l’oporunitat de poder veure en vida i acomiadar d’aquest món a la Sió d’El Noguer de Clarà.
Anna Maria: Bonic poema, certament. Vull recuperar-lo sencer per tal de publicar-lo aquí. Gràcies a vosaltres per la visita que li vau fer i de la qual en va estar molt contenta. I gràcies pel vostre acompanyament.
Una abraçada