03 abr. 2011
Temps de xafardeig
Vivim a l’era del xafardeig. Ja no es limita –com abans- a les veïnes d’escala i als pobles petits, dels quals es deia “poble petit, infern gran”. Ara el xafardeig és a la TV, a Internet, als diaris i a tot arreu. Perquè s’ha de vendre, s’han d’omplir pàgines, s’ha de tenir lectors i espectadors.
Es filtren insídies i mentides, amb base o sense base … S’especula amb tal … Es diu, es pensa, i s’afirma, de quin …No es salva res ni ningú. No es respecta a res ni a ningú … Recordeu el que ha passat amb el periodista (?) de la COPE sobre el dopatge dels jugadors del Barça?
Es posa filtres a certes coses i es deixa màniga ampla en moltes altres. Fa més de 2000 anys, Sèneca "filtrava" les xafarderies, i feia una reflexió que hauríem de tenir en compte.
AQUEST PODRIA SER UN SUPOSAT DIÀLEG ENTRE SÒCRATES I UN CONEGUT VOSTRE.
Aquest conegut li va dir un dia:
– Saps el que vaig escoltar sobre el teu amic?
-Espera un minut-va replicar Sòcrates-. Abans de dir-me res, voldria que passessis un petit examen. Jo en dic l’examen del triple filtre.
– Triple filtre? -Va preguntar l’altre.
-Sí,- va continuar Sòcrates-. Abans que em parlis sobre el meu amic, pot ser una bona idea filtrar tres vegades el que em diràs. És per això que l’anomeno l’ "Examen del triple filtre".
El primer filtre és la VERITAT. Estàs absolutament segur de que el que em diràs és cert?
-No-va dir l’home-. Realment només vaig sentir-ho a dir i. ..
-Bé … Llavors realment no saps si és cert o no. Ara permet-me aplicar el segon filtre, el filtre de la BONDAT. És una cosa bona el que em diràs sobre el meu amic?
– No, tot el contrari …
-Llavors, desitges dir-me alguna cosa dolenta d’ell, però no estàs segur que sigui cert. Potser encara podria voler saber-ho però encara queda un filtre. El filtre de la UTILITAT. Em servirà d’alguna cosa saber el que em diràs sobre el meu amic?.
-No, la veritat és que no.
-Bé, va concloure Sòcrates. Si el que vols dir-me no és cert, ni bo i ni tan sols m’és útil … Per què vull saber-ho?.
Sòcrates, que va néixer a Atenes l’any 470 abans de Crist, des de molt jove va donar mostres de gran lucidesa. El seu pensament clar, i els seus raonaments precisos, units a la seva gran facilitat de paraula i fina ironia quan participava en discussions amb altres filòsofs, li va fer guanyar el respecte dels seus contemporanis.
No va publicar mai les seves idees, però han arribat a nosaltres gràcies a Plató, Aristòfanes i Xenofont.
3 respostes
M’ha agradat la conversa no per la seva intel·ligència sinó perquè és una gran veritat.Avui en dia qualsevol esta predisposat a parlar dels demés, sigui o no sigui veritat, l’amistat té un preu igual que la blasfèmia , tant dóna els cadavers que es vagin deixant pel camí, el realment important és aconseguir el que un vol, sigui en forma de diners, fama o simplement fer mal i desestabilitzar.
Ho torno a dir una altra vegada, és la degradació de l’ésser humà com a tal i cada vegada mes.
És cert el que dius, Marta. Gràcies per entrar i deixar el teu comentari.
La ultima frase resuma molt bé la contradicció pel que fa a Sòcrates: Li coneixem unicament a través dels texts dels homes que vas enumerar. Pero ells no eren prou perillosos pel poder de l’època, pot ser els discursos del Sòcrates van ser adaptats al “bon pensament”. Sempre tinc el dubto.