01 març 2011
Premiar la corrupció?
A vegades sembla que els partits polítics visquin fora de la realitat. Sembla que tant els fa el que digui o pensi la gent. Acabo de rebre una invitació de part de AVAAZ.ORG per firmar. Pretenen reunir 40.000 firmes per demanar que no hi hagi polítics corruptes a les llistes de les municipals i les autonòmiques del mes de Maig. Aprofitant un buit legal, hi haurà a les llistes centenars de polítics imputats per delictes associats amb la corrupció i la malversació de fons públics.
Mentre llegia aquest invitació, recordava coses que llegia aquests dies i que haurien de fer caure la cara de vergonya als seus protagonistes.
Per exemple llegia que Aznar va rebre de Gadafi un cavall de raça àrab anomenat “El llamp del Líder”. En aquells moments Aznar va dir que “el ejemplar es precioso y lo montaré con sumo cuidado y con mucho gusto".
Aznar va cuidar molt bé les seves relacions amb la família Gadafi. L’ex president espanyol va ser el primer líder occidental a visitar el guia suprem de la Gran Jamahiriya Àrab a Trípoli després de l’aixecament de les sancions imposades per l’ONU a Líbia, motiu pel qual va ser rebut amb tot tipus d’honors. Aznar repetiria viatge anys més tard, quan ja havia deixat de ser inquilí de la Moncloa, i obriria les portes d’Espanya a la família Gaddafi.
Aquelles relacions tan estretes van permetre veure alguns dels fills del dictador libi passejant pels carrers de Madrid sense despertar suspicàcies. Un d’ells, Khamis, estava matriculat en un MBA de l’Institut d’Empresa i el seu gendre Alejandro Agag es va encarregar vàries vegades d’exercir de cicerone a la família. No per res, el gendre d’Aznar, ara ficat a financer, té interessos en el país nord-africà, cas de un coto de caça de perdius a les proximitats de Trípoli. Els clients que han coquetejat amb el tirà pretext que la diplomàcia no està feta per a salvar el món, sinó per vetllar per interessos polítics i econòmics.
Potser guiat per aquesta premissa, Zapatero tampoc ha aconseguit sostreure’s als encants de Gaddafi. Al desembre de 2007, Zapatero va rebre amb els braços oberts a Muammar Gaddafi. A ell i els seus avions, els seus cotxes de luxe, els seus camells, els seus corders degollats, la seva guàrdia de corps, les seves trenta verges armades i la seva haima, que va instal.lar al Palau del Pardo. El president espanyol el va complimentar també amb un sopar al qual van acudir representants de Repsol, Cepsa, Técnicas Reunidas, Cambres, etcètera.
La cosa devia funcionar prou bé perquè, tal com va informar El Confidencial, Espanya vendria armes a Trípoli per valor de 3,83 milions d’euros un any després, el 2008, articles recollits en l’epígraf quatre de la documentació oficial de la Secretaria d’Estat de Comerç, és a dir, les "bombes, torpedes, pots de fum, coets, mines, míssils, cartutxos i simuladors" que el líder libi està emprant ara mateix contra els seus ciutadans. Lluny de disminuir el comerç, el 2009, Líbia es convertiria en la segona destinació de les exportacions de doble ús amb 12,7 milions d’euros. Espanya li va vendre radars per a navegació i tràfic aeri, així com substàncies químiques per a laboratoris.
Nacional.
Potser sí que ens caldrà pensar una mica a qui votem i què en fan els partits polítics del nostre vot. Caldrà tenir memòria de totes aquestes coses i exigir-los una mica més de neteja a fons.
Si voleu firmar també vosaltres, cliqueu aquí damunt AVAAZ.ORG
