25 set. 2010
Les amistats
![images[3]](https://i0.wp.com/blogs.avui.cat/jaumepubill/files/2010/09/images3.png)
Tenir amistats és important. Les persones necessitem amics per viure, prosperar i per sentir-nos connectats. Els amics ens ajuden a mirar-nos a nosaltres mateixos. Ens fan veure les nostres bones i males qualitats i reforcen la nostra autoestima. A través de rialles i bons moments ens ajuden a passar per moments d’estrès o tensió. Poden ajudar-nos a seguir endavant. Els amics estan al nostre costat en moments difícils i celebren amb nosaltres els moments de fortuna i èxit. Les amistats són enriquidores i compensen el temps i la feina que tenim en cuidar-les.
La bona comunicació i la lleialtat és el secret d’una amistat saludable, duradora i la clau per solucionar els problemes. Per això és tant important cuidar-les i conservar-les. Mirar de que l’amistat no es refredi. Mirar de no perdre les que un té. Si busquem l’amic perfecte mai el trobarem. Els altres veuen els nostres defectes tant com nosaltres veiem els seus. Però heus aquí la grandesa de l’amistat: així i tot ens podem estimar i respectar.
Ser amic és ser respectuós i no jutjar; no mirar més els defectes que les virtuts; mirar més els moments bons passats junts i no pas els dolents.
Ser amic o amiga és respectar-se; ser sincer i sencer. Mostrar-se tal cóm hom és. Vull dir que s’ha de dit tot el que és cregui oportú i sembli millor. D’un mateix i de l’altre. Sense ofendre i amb ànim d’ajudar. Ser amic vol dir aguantar coses i ser molt generós. No mirar el temps que hom hi dedica. Fer l’impossible per ajudar, per estar allà quan l’amic o l’amiga ho necessiti.
No cal tenir-ne gaires. Pocs i bons, seria el meu lema. I no cal que siguin a prop. Des de lluny es pot continuar essent amics i ajudar-se molt. A vegades el sol fet de saber que hi són ja et dóna forces per continuar. Una telefonada al seu moment val un imperi.
Ser amic és un continu anar i venir d’emocions, de regals, d’afectes. És un pou d’on es treu aigua per dalt i s’omple per sota contínuament. Ser amic és un transvasament continu de coses, de sentiments, de paraules, d’afectes. Es donar per rebre. Es enriquir-se tot buidant-se. Donant és quan més es rep.
Quan hi hagi conflictes (que algunes vegades és inevitable) hi han unes normes que jo crec elementals:
-Romandre calmat. Reconèixer quan s’està a la defensiva o massa emocional.
-No culpar-se o acusar-se mútuament.
-Enfocar-se en el problema actual, mirar d’analitzar-lo i aclarir-lo.
-Descobrir els factors relacionats amb el problema per tal de corregir-los, si cal.
-Acceptar que la perspectiva de cada un és diferent, no equivocada.
-Estar disposat a demanar disculpes i/o perdó i estar disposat sempre a donar el primer pas per un apropament.
3 respostes
Ostres, tant de bo sabé fer això. Molt bona relfexió.
Una amistat com la que aquí es descriu és com realment hauría de ser una amistat , encara que ho trobo una mica idelista.Perquè ho he viscut, puc dir que exisiteixen amistats leals a on no se van amb coses pel darerra;però també m’ha tocat considerar-me amiga i que me claven una espasa per l’esquena.
A la meva edat, he tingut i tinc amics, malgrat de que algú’ no ha sigut fidel a aquesta amistat, segueixo creient, en que les persones poden ser amigues sense ofendre’ns i ser capaços d’un diàleg
Per a viure una amistat sana, cal esta sa mentalment o al menys tenir una bona educació.
Aquest tipus d’amistat que descrius és realment molt especial, vertadera,… però no crec que sigui en absolut utòpica. Els amics són realment tresors que cal cuidar, sense esperar mai, perquè el mateix plaer d’estimar-los ja és prou recompensa. El que trob més difícil per a fruir de les amistats és aprendre a obrir el cor, a confiar, però quan ho has aconseguit, els altres també s’obrin a tu. I si em permets, hi afegiré que cal conèixer molta gent per trobar amistats vertaderes, però totes i cada una de les relacions que tenim t’ensenyen alguna cosa valuosa i cal saber aprofitar-la. Una abraçada.