A PEU

Imaginem que estic tip i força avorrit del cotxe que tinc perquè cada dos per tres em deixa tirat a mig camí i decideixo comprar-ne un de nou. Em poso a rumiar els motius que tinc i si tinc vertadera necessitat de fer el canvi.

Decideixo que sí: que ha arribat el moment del canvi i poc a poc la idea va rondant pel meu capet i em poso a pensar en la marca i el model i a il·lusionar-me amb el color, l’ entapissat, els mil i un detallets que incorporen els cotxes actuals i ja començo a frisar per tenir-lo ben aviat.

Decideixo anar als diversos concessionaris per anar mirant i poder anar fent la tria… M’omplen de fulletons preciosos on hi diu que tots són meravellosos. Fotos molt boniques i textos encara més bonics. I unes explicacions excelses les que em fan els venedors.

I així dies i dies donant voltes a la idea. Entretant, ja vaig fent la tria i descarto algunes marques: són massa cares i no fan per a mi, pobre desgraciat mileurista. En descarto altres perquè no em serveixen per a fer la feina que necessito fer. Uns són massa grans, altres massa petits; uns bassa bonics i uns altres massa lletjos.

Però necessito cotxe i el vull comprar!. I el vull comprar a gust. Necessito que després m’hi senti còmode perquè m’ha de durar una colla d’anys. Què faig? Dubtes i més dubtes. Ho parlo amb un amic; busco informació per internet; vaig al meu mecànic de sempre per tal que m’aconselli, ja que hi tinc molta confiança i sap molt del tema. Fa dies que hi dono voltes i no m’acabo d’aclarir del tot. De totes maneres, al final la tria ha quedat reduïda a tres o quatre models. Tots ells molt semblants. Tots ells amb prestacions similars. Tots ells bonics, il.lusionadors, llampants i perfectes pel que jo vull.

Però justament és ara quan m’envaeixen tots els dubtes inimaginables de cop: per què no en trio un i en trio un altre? Per què aquell no té allò que sí que té aquest? Per què m’agraden tots força i no me n’acaba d’agradar del tot cap? Em sembla que els venedors, en lloc d’ajudar-me, no han fet més que crear-me confusió i dubtes.

I acabo preguntant-me (aquesta deu ser la pregunta cabdal, la que cap filòsof s’ha fet al llarg de la història, la pedra filosofal de tot plegat): per què no hi ha cap fàbrica de cotxes que fabriqui aquell model que reuneixi la majoria de les condicions que jo vull? És tant impossible?

Es veu que si. És impossible que els partits independentistes catalans siguin radicalment incapaços de posar-se d’acord i d’unir-se per anar a les pròximes eleccions amb força. Es veu que és impossible fer un partit o una coalició de partits per tal de que Catalunya sigui una mica forta davant dels seus enemics i es pugui fer sentir d’una punyetera vegada on hagi de fer-se sentir!.

Pel camí que anem, arribo a la conclusió que no serem capaços de fabricar aquest model que faria contents a un bon munt de catalans que esperen una altra cosa dels nostres partits i dels nostres polítics.

Una autèntica llàstima!

Comentaris RSS