12 març 2010
Blogs de psicologia.
M’agrada la psicologia, n’he estudiat una mica però en vaig aprendre poca. Per això sempre miro de llegir blogs i pàgines que parlin d’aquest tema. Quasi sempre en trec coses positives i quasi sempre trobo temes que em fan reflexionar sobre l’ésser humà i les seves complicades formes de conducta.
Fa uns dies que vaig entrar a un blog d’un psicòleg (GUSTAVO PEREZ DOMINGUEZ, PSICOLOGO CLINICO col P-1523) i explicava que se n’havia anat de Barcelona a Canàries. Deia el següent:
"Barcelona ha sido una etapa larga (récord personal: 15 años) y enormemente satisfactoria, sobre todo en las amistades y en la tolerancia social y convivencialidad que a pesar de nacionalistas de uno y otro signo ignorantes (o peor: malévolos) creo que es superior en esta ciudad a cualquier otra en este país".
Voldria ressaltar dues coses: una positiva i una altra negativa. La positiva és aquesta visió que té de Barcelona després d’haver-hi viscut 15 anys. Diu que és una ciutat tolerant i amb bona convivència. Me n’alegro que se n’hagi adonat, Des de sempre ha estat així i ja Cervantes ho feia notar. Jo no hi visc i no la conec gaire, però sé que és així perquè hi tinc molt amics i així m’ho fan saber quasi tots.
Però hi trobo una cosa molt negativa en aquest text quan diu: "tolerancia social y convivencialidad que a pesar de nacionalistas de uno y otro signo ignorantes (o peor: malévolos) creo que es superior en esta ciudad a cualquier otra en este país".
Serà que els nacionalistes "de uno y otro signo" som la pell del dimoni? Som tan ignorants els nacionalistes? I encara pitjor: som tan malèvols? Em fan gràcia aquestes paraules sortides de la boca d’un psicòleg que més aviat hauria de saber que les persones som totes diferents, que no n’hi ha cap d’igual (encara que siguin nacionalistes) i que no podem posar a tothom dins del mateix sac.
I en el fons de tot plegat s’hi veu el mateix de sempre: els prejudicis que tenen molts del nacionalisme i que sembla que no ens treurem mai de sobre. Esteu segurs que no tenim el dret de ser-ho sense que se’ns consideri ignorants i malèvols?
