17 nov. 2009
El MARTIN FIERRO, en català.
Ja fa anys que em van regalar una edició en català del conegut MARTIN FIERRO. No sabia que existís i em va fer molta il·lusió, perquè el text original l’he llegit vàries vegades i m’agrada mol perquè retrata molt bé la filosofia, la manera de fer i de pensar del gautxo, un personatge típic de la pampa argentina.
Aquest dies he rellegit alguns fragments de l’edició catalana i he tornat a gaudir-lo. Sembla impossible poder traduir el llenguatge de José Hernández, ple de paraules típiques gautxes i de localismes difícils de traduir. Però trobo que l’autor se’n surt prou bé.
El traductor és l’ Enric Martí i Muntaner, un català que va marxar a l’ Argentina abans de la guerra civil. La primera traducció que en fa del poema és de l’any 1936 i ell mateix reconeix que és un català molt antic i força desfasat. El retoca per a la seva publicació l’any 1977, que és quan l’editorial Ancora de Buenos Aires el publica.
El Martín Fierro és l’autobiografia d’un gautxo, o sigui l’habitant de les primeres terres planes que es troben a l’entrada del vastíssim país de l’ample Río de la Plata. El gautxo sorgeix de l’espanyol colonitzador i de l’ índia; per tant, és el genuí element humà de la planura immensa pampeana que té per tot horitzó el cel i la terra; la seva vivenda és un ranxo, de fang i palla, amb una sola obertura i el vehicle transportador i amic indispensable és el cavall. La seva alimentació és la carn, abundantíssima i a l’abast de tothom. Una persona d’ànima i vida lliure, constantment amenaçada per l’indi, primerament, i per l’organització cívico-militar d’una nova societat que va naixent i que és poc escrupolosa, dura i, a voltes, injusta i intolerable.
I el gautxo n’és la víctima d’aquesta bigarrada formació nacional, que se’n diu progrés. El gautxo sofreix la pressió del poblat incipient i del desert inconegut i queda enganxat en la teranyina de la nova llei, que no coneix i entén gaire.
"La llei, que s’ha fet per tots,
sols el pobre la sofreix.
La llei és la teranyina.
Com ignorant us ho dic.
No la temi l’home ric;
no la temi el poderós,
la trenca l’ insecte gros
i sols embolica al xic.
És la llei com una pluja:
mai pot veure allà on davalla.
Qui la rep no riu ni balla.
Però tot això ja és vell;
la llei és com el coltell:
a qui el maneja no talla"
2 respostes
http://www.casalargentino.org/inicio.php?sec=26¬=497
Gràcies, Diego, pel teu enllaç amb el Casal Argentino de Barcelona. Veig que heu fet una edició nova del Martín Fierro en català. És una bona idea de que sigui bilíngüe perquè d’aquesta manera es poden comparar els dos textos. Trobo que és una traducció molt reexida. Felicitats! Jo tinc l’edició de 1977 i, de tant en tant, em ve de gust llegir-ne un tros. És tot un gust.
Una abraçada