21 maig 2009
Àngels i dimonis.
No em va agradar “El Codi da Vinci” de Dan Brown. Potser és un bon novel·lista, -cosa que jo poso en dubte- però trobo que és força ignorant o ingenu quan parla de coses d’església i fa un aiguabarreig de coses que fins i tot fa riure. Més aviat penso que és un llibre que es va posar de moda, s’hi van bolcar molts diners en propaganda i, per tant, els vam llegir milions de persones. Amb “Àngels i dimonis” volen fer el mateix. No sé si se’n sortiran.
Per tant, no penso perdre el temps en llegir el llibre i en veure la pel·lícula d’aquest autor que està altre cop de moda. Pel que he pogut llegir de la crítica del llibre, parla del mateix de sempre i sembla que amb la mateixa mala traça de sempre.
A una novel·la jo li demano que no sigui avorrida i que no hi hagi errors de bulto. Després, tindrà més o menys ganxo però el que no pot fer un autor és ser un desinformat i no tenir cap mena de reparo en mostrar-ho obertament.
En fi, que és el típic autor de moda que farà molts diners perquè algú haurà invertit en alguna cosa que no importa massa que tingui qualitat o no. Importa que sigui popular i que es vengui. Una llàstima, però les coses són així.
No hi ha resposta
