A PEU

Sobre la discapacitat intel·lectual s’ha escrit molt i se seguirà escrivint. Els “entesos”, els que en saben d’aquest tema segurament que podrien respondre moltes de les preguntes que a vegades em faig (i que la societat es fa). Però igualment vull fer-me-les i que cadascú que se les respongui com vulgui. A veure si entre tots fem passos endavant. Algunes preguntes són les següents:

-Els discapacitats només poden fer les feines que fan actualment en els tallers? No serien capaços de fer altres feines si les empreses els donessin feina i els ensenyessin tal com ensenyen a qualsevol treballador nou que ha d’aprendre una feina nova?

-Els professionals que parlen d’això no podrien fer servir un llenguatge més planer i menys tècnic per tal que la majoria de mortals que no hi entenem els entenguéssim a ells i la societat pogués entendre millor el concepte de discapacitat?

-No projectem moltes vegades les nostres pròpies limitacions sobre ells i els fem més limitats del que en realitat són? Moltes vegades ens relacionem més amb un “diagnòstic “ que amb una “persona”; amb una història de frustracions que  no pas amb uns límits que es poden assolir si ho intentem….

-No mirem més les seves incapacitats i les seves limitacions (que sens dubte que hi són i ben evidents) que les seves capacitats i les seves potencialitats?

-No pensem moltes vegades que els subjectes “són” diferents i no ens adonem que som nosaltres que “els fem” diferents?

-No seria hora de superar el “model mèdic” a l’hora de parlar de discapacitat i passar a un model antropològic, a un model humanista, tenint més en compte que abans de ser “tal cosa o tal altra” són, abans de tot, persones?

Seguiré fent-me més preguntes un altre dia….