24 nov. 2008
La meva estimada amiga veneçolana.
La meva estimada amiga veneçolana deu tenir avui un gust agredolç a la boca.Chávez ha tornat a guanyar als comicis a les governacions regionals de Veneçuela però ha perdut en tres dels estats més importants i ha perdut l’alcaldia de Caracas.
La meva estimada amiga veneçolana, amb la que he parlat moltes hores de tot “l’humà i diví”, no suporta Chávez. Ha estat ella qui m’ha anat explicant algunes coses del que ella un dia va qualificar i dir “un dictador” trampós. És veu que és un especialista en fer trampes.
A mi, sincerament, en principi no em queia tan malament. La veritat és que seguia poc la política veneçolana. Des que tinc aquesta amiga, ho segueixo tot més d’a prop. Sobretot, m’agrada llegir algun dels seus discursos. Trobo que és un bon comunicador. Això no se li pot pas negar. Això sí: un comunicador-humorista. Perquè si hom segueix la lògica de qualsevol discurs seu és com un acudit portat a l’infinit. Tipus Cantinfles: que xerra i xerra i no diu res. I quan diu alguna cosa, generalment són mentides. Té entre cella i cella EEUU. Això és el que el salva. Sempre té una sortida al seu discurs fent un atac a la nació del nort… No dic pas que en moltes coses no tingui pas raó. Però té tants tics de dictador, de militar “xusquero”, d’home fals…que ja no me’l crec de res. Això sí: em fa riure. A vegades ric per no plorar, també és cert.
Encara no he parlat amb la meva estimada amiga veneçolana per poder comentar les coses… Però ja sé que té un regust agredolç a la boca. La conec bé.
