23 nov. 2008

Ruc català i catalans rucs.

Publicat en 11:20 sota Catalunya


El ruc català té moltes virtuts. Li són reconegudes per tothom i diuen que és la raça millor del món. És de més grans proporcions, té un temperament plàcid i enèrgic a la vegada, un pelatge curt i suau degut al clima mediterrani, etc. Tot això està molt bé.

Però també estaria bé que se li reconeguessin els defectes que, com a bon ruc té. Vegem-ne alguns:

-Aguanta molt. Potser massa…
-Calla i calla. Potser ja seria hora que digués alguna cosa, no?…
-És molt passiu. Potser ha arribat el moment de fer alguna cosa…
-Va molt a la seva. Potser si cada un estira pel seu compte no arribarem enlloc…
-Ha servit per animal de càrrega sempre. Encara ha de seguint sent-ho?

Encara en podríem trobar més de defectes. Però ho deixaré per un altre dia. De moment, caldria pensar si podem modificar-ne algun d’aquests.

2 respostes

2 respostes a “Ruc català i catalans rucs.”

  1. jrrofen 23 nov. 2008 en 17:01 1

    diguem-ne que és un ruc conformat i sumís a les garrotades!

  2. Nancyen 25 nov. 2008 en 15:41 2

    Me hiciste pensar “en burros” amigo, creo que si no leo lo que escribiste, jamás habría considerado usar unos minutos de mi vida en reflexionar sobre la existencia de estos animales. Noté que una de las virtudes que hace grande a algunos hombres como es la capacidad de defensa, de luchar o rechazar aquello que nos resulta incómodo o injusto, en ellos es motivo incluso, para hacerlos firmes candidatos a ser sacrificados. Si un burro le propina una coz a quien intenta colocarle una carga, lo lastima o simplemente se coloca fuera del campo visual del animal, el dueño siente la obligación de reprimirlo. Te imaginas que lo felicitara o le diera una doble porción de alimentos por defenderse o dejar claro lo que le disgusta?. A veces, como madres o maestros (ni hablar de los que jugamos ambos roles), intentamos doblegar a los niños cuando abiertamente mueven sus espaldas para evitar que les montemos aquellas cargas que les son ajenas. Lo peor o lo más triste es cuando logramos nuestro cometido. Un beso mi amigo.

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*