A PEU

Estic a favor dels toros. No pas de les corrides de toros, aquesta cosa vergonyosa, cruel i primitiva que alguns anomenen art i espectacle, en el que un pobre animal, cansat, marejat, mig ferit i espantat pel lloc i els crits de la gent ha d’envestir un drap de colors i que té com a objectiu final ser mort per l’espasa d’un “artista”. Respecto a qui encara li agradi (tinc bons amics a qui els agraden molt els toros) aquesta mena de coses, però jo no puc compartir gens ni mica aquest punt de vista, aquestes estètiques estranyes i unes explicacions que ja no duen enlloc de tant passades de moda, tan ràncies i tan poc convincents per a una persona del S XXI. A mi no m’hi trobaran pas defensant aquesta tradició.

Estic a favor dels toros, d’aquests impressionants animals que corren lliures pels camps, on tenen el seu lloc i el seu hàbitat natural. No puc entendre, doncs, aquesta anomenada tradició, sinònim de barbàrie, endarreriment i insensibilitat. No puc entendre tampoc que el Gobierno del PP posi diner públic per protegir això que ells en diuen bé cultural i que, segons una enquesta de Sigma Dos del juny de 2011 aportada per la plataforma antitaurina “La Tortura no es Cultura”, només un 18% dels espanyols accepta atorgar fons públics per ajudar aquest negoci d’uns quants que es dediquen al món del toro i de les corrides que tan essencialment espanyols diuen que és.

Avui m’ha vingut de gust escriure sobre aquest tema perquè fa ben pocs dies vaig llegir que Luis Santamaría, conseller de Governació i Justícia del país valencià, ha fet un avantprojecte de llei per fer dels toros i de les festes dels bous al carrer un Bé d’ Interès Cultural i protegir millor el món del toro. En aquest mateix sentit, Marcial Marín, Consejero de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Castilla-La Mancha ha dit que vol treballar per “engrandecer, proteger e impulsar la Fiesta de los Toros en Castilla-La Mancha”

Catalunya va prohibir les corrides i trobo que encara es van quedar curts amb algunes altres festes amb animals. El PP diu que farà mans i mànigues per revocar aquesta llei del Parlament i segur que trobarà un munt d’aliats entre la flor i nata d’intel·lectuals espanyols que creuen que, si es perden els toros es perd Espanya. Quina poca confiança que li tenen si tot depèn d’això! De totes maneres, també trobem  altres opinions i grups cada dia més nombrosos de persones que creuen que això s’hauria d’acabar d’una vegada. Per exemple, e fotògraf mexicà Enrique Villaseñor, que va ser un gran aficionat als toros i ara es abolicionista. O, com ell prefereix dir, evolucionista: “He llegado a un momento de mi vida en que me duele más el sufrimiento de un animal que todo lo que yo pueda disfrutar”. Entre 1993 i 1994, Villaseñor va realitzar a la Monumental Plaza México un assaig fotogràfic que va denominar Toda la vida, toda la muerte  i que, segosn ells mateix, diu que és una “evocación de la fiesta brava en los linderos del arte, la belleza, la cultura y la barbarie”. Ara, però, s’ha adonat que ha d’evolucionar des d’una cultura rebuda cap a la honestedat i cap a la racionalitat. En una entrevista molt interessant que li fa ELDIARIO.ES manifesta aquesta espècie de conversió i caiguda del cavall, com Sant Pau.

Entre els molts motius que tenim per marxar d’ Espanya, aquest n’és un més i no pas menor, encara que ho pugui semblar (potser fins i tot podria ser ben simbòlic). No vull pertànyer a un país on encara són legals i -el que és pitjor- es promocionen aquesta mena d’espectacles denigrants. Espero que mai més es puguin donar espectacles cruels i vergonyants com el de les corrides en una Catalunya que volem diferent, nova, moderna i culta. Estic segur que aquest país, per a ser-ho, no necessitarà ni tricornis nimonteres, simbolisme de repressió, tortura i primitivisme. Si per cas, necessitarem altres coses i els diners públics anirà molt millor si serveixen per crear feina i cultura autèntica. No pas aquesta subcultura de sofriment i mort animals que patrocinen i exalcen alguns…

Fa més o menys un any que em va arribar aquesta petició que veieu aquí a través de la coneguda organització CHANGE.ORG. La feia una tal Liliana Elizabeth Franco y demanava “A los ciudadanos catalanes: que vuelvan los toros a Cataluña”.

En vaig fer una captura de pantalla per simple curiositat. Com podeu comprovar (si feu la imatge més gran per tal de poder llegir el contingut) la campanya no va tenir gaire èxit. Van haver de tancar la campanya havent recollit l’astronòmic nombre de 8 signatures. I el més curiós de tot és llegir els arguments que donava aquesta noia per demanar la signatura.: “Es Importante recuperar la identidad española, y sobre todo la cantidad de fuentes de trabajo. Los que votaron por su abolicion que digan si son vegetarianos”.

Tenim la sort de que a Catalunya no hi ha més curses de braus des de l’1 de gener del 2012. La situació ha estat ben acceptada per la majoria de gent, excepte per una petita minoria de fanàtics i bàrbars que no s’adonen del sofriment de l’animal.. Aquesta petició demostra que són pocs i que són una espècie en extinció. A mi em fan gràcia la majoria d’arguments que fan servir els pro-taurins. Alguns parlen de que és un art. Un art de què? Deu ser l’art de fer patir. Els inquisidors també havien arribat a fer un art refinat la tortura…

Llegia en un blog uruguaià el següent text, escrit l’any 2010:

En Catalunya no habrá más corridas de toros a partir de 2012. Ya era hora.

Siguiendo el buen ejemplo de Canarias, que hace ya algunos años eliminó esta vergonzosa práctica, ahora son los catalanes los que le dicen que no a las corridas.
Lo que no me esperaba es la andanada de reacciones -en algunos casos histéricas- de quienes están a favor de esta “justa” lidia, en donde en “condiciones de igualdad”, varios humanos con lanzas y espadas torturan a un animal (que no lleva espadas obviamente) hasta matarlo.
He leído cosas que, si no fueran indignantes, serían humorísticas, como que los toros de lidia existen justamente para eso, que es su razón de ser.
Argumento similar fue dado en su momento para justificar la esclavitud, había razas que estaban para eso, si no tenían alma, joder!
Por allí alguno hablaba de la libertad y de la democracia… sería cómico si mañana alguien quisiera matarles a ellos en nombre de esos valores (aunque ahora que lo pienso es un argumento que ya se ha ensayado).
Otro directamente se iba al carajo y decía que había que prohibir las pollerías, porque, si de que los animales no sufriesen se trataba, las pollerías deberían desaparecer.
Espero ansioso escuchar argumentos de similar sensibilidad y profundidad pero refiriendo a insecticidas que matan a los mosquitos, o naftalina que mata las polillas, y por qué no, los desinfectantes que matan a los pobre gérmenes, por no meterse con los antibióticos.
Pero quizás el peor de todos no fue el del reaccionario que insiste en que es una tradición y como lo hizo su padre, y el padre de su padre, y el padre de éste, entonces está bien porque es una tradición.
El peor para mí fue el que salió a decir que esto era política pura, que los toros no importaban nada.
Que se trataba de una maniobra de los catalanes, que como no quieren ser españoles,porque no se sienten españoles, la emprenden contra la fiesta española por excelencia, un símbolo de España.
Es curioso porque vale justamente en el razonamiento inverso… por qué imponerle a los catalanes una fiesta española cuando ellos no se sienten españoles, y para colmo de males imponerles una fiesta bárbara donde se tortura a un animal.
Por si alguna razón les faltara a los catalanes…
…que si ser español pasa por algo tan miserable y salvaje como destripar animales para divertirse y regodearse en ello, entiendo que no quieran serlo.